La saviesa popular diu que ‘festes passades, coques menjades’, però els mallorquins, sempre tan iconoclastes, decidírem que, si no teníem coques, la fórmula per allargar les festes de Nadal era fer torrades. I al voltant d’aquest esdeveniment hem construït tot un entramat sociocultural que enguany, per mor dels foguerons #Veggy, podria estar en perill de mort. Perquè, si hi ha una cosa que per definició odiam els mallorquins, és fer coa. I aquesta revetla, gràcies al consistori ecosostenible que ha pensat en el dret de tots aquells vegetarians, vegans i macrobiòtics que volguessin gaudir de la festa sense menjar producte animal, ha estat una mena de prova pilot en la qual tots els torradors càrnics han pogut comprovar que per socarrar un trist botifarró havies de fer una coa quilomètrica, mentre que la torradora vegana estava buida i el gustet del carabassó no es mesclava amb el seitan perquè no calia amuntegar-hi res. Com que una altra cosa que ens caracteritza com a poble és la manca de previsió, m’he atrevit a erigir-me en la seva veu i he volgut avisar per si ningú no hi havia reparat i així l’any que ve no hi haurà duels a cop de pintxo de verdura i salsitxes de tofu.
Per cert, permeteu-me un apunt en forma de pregunta: seríem igual de tolerants i #BonRotlleros si fos la comunitat musulmana qui demanàs foguerons halal en el quals el porc fos desterrat o ho qualificaríem d’atac integrista i trauríem a passejar el talibà que tots amagam sota l’estora? No en faceu gaire cas. Potser m’he passat de frenada.
Com a companys de viatge, vull fer-vos la ferma promesa de no tornar a parlar de Camela fins d’aquí a un parell de mesos, però haurem de reconèixer que, deixant de banda la plaça de Joan Campos, va ser el concert de la revetla. Hipsters, multiètnics, madones, #Pijos, intel·lectuals i tota fauna existent a l’illa va voler deixar-se trobar a la plaça de la Reina per escoltar n’Ángeles i en Dioni glosant els seus corets tocats d’ala –els he posat el pronom perquè ja són com de la família. Fins i tot vaig poder-hi veure Aligi Molina, el regidor d’Igualtat, Joventut i Drets Cívics a l’Ajuntament de Palma, que ho va donar tot, com diuen els moderns –i ja em perdonareu el calc–, quan va ballar a ritme de ‘Sueño contigo’. Vaig estar temptat de dir-li –però, com que no era el fòrum, vaig callar– que, més que demanar-nos que votem si ens estimam més escoltar Efecto Pasillo, Pere Janer o Kepa Junquera a cop de targeta ciutadana, el que jo somiava era que primer ens demanassin si volíem escoltar. Perquè he vist funcions escolars amb millor so que la revetla. Si hem avançat en els drets vegans, per favor, facem qualque cosa pels drets dels melòmans. Que també votam.
Però bé, no tot ha estat festa i sarau aquesta setmana. O sí, segons ho mirem. Estic convençut que al palau de la Zarzuela hi ha hagut un bon fandango gràcies a uns rebuts que s’han trobat i que fan entendre que la vedet Bárbara Rey i el rei emèrit –aquest joc de paraules ens l’ha regalat la providència– varen compartir horitzontalitat i nosaltres pagàvem la casa a través de fons reservats. Si empràssim el seu discurs, sabeu la quantitat d’escoles i hospitals que es podrien pagar amb els doblers invertits a tenir content l’antic rei? Emperò el problema són les ambaixades i els consells. Deman disculpes per la demagògia recurrent dels meus finals. El que no entenc és que –amb el rei i Chelo Garcia Cortés compartint amant– n’hi hagi que s’estranyin que Catalunya demani la independència? Amb aquestes dades, #ReferendumJa.
