Martí Gómez és un periodista que ha aconseguit viure i treballar en una escletxa que ell mateix ha anat obrint a les comportes del sistema. Qui, per edat o per qualsevol altra circumstància, no tingui constància directa de la seva existència real, ben bé podria situar-lo en alguna novel·la o en alguna pel·lícula negra de l’edat d’or del gènere, ço és els anys de Hammett i de Chandler, de Bogart. Naturalment, per esculpir en pedra vida tanta d’experiència no ha pogut donar peu a confusions: no és un 'star' del periodisme, no és un personatge mediàtic, no està obligat per la seva feina a sortir cada dia amb corbata per si el crida algun directiu pusil·lànime de televisió. Lo seu són els carrerons malsans, els soterranis dels jutjats, els escenaris en penombra de la societat. Potser no sempre l’ha endevinada, però no ha mentit mai –que servidor i la gent que conec sapiguem. Estudiar fins a l’os la més variada fesomia dels espais i els somnis dels seus pobladors, fins i tot els dels que no tenen somnis, l’ha convertit en un testimoni fiable. Cap ministre ni alt càrrec m’ha merescut mai tanta confiança.
Entrevistat fa mesos llargs a no record quina televisió, i preguntat per la situació dels Pujol, el periodista va esbossar la seva visió de la trama. Al seu relat, Jordi Pujol sr apareixia com un home amb uns interessos i unes obsessions que no tenien a veure amb l’acumulació de capital. I, altrament, la senyora Marta Ferrusola hi era vista com una persona carregada d’ambició financera i amb una voluntat i un instint d’organització molt notables.
Vols dir, Martí Gómez?, em vaig preguntar. Vols dir que no és un judici precipitat, inspirat en tòpics estantissos sobre les dones?
Ara, l’afer ha fet un gir entre grotesc i patètic, ja ho sabeu. Com podrem oblidar aquesta mare superiora que dóna instruccions al reverend mossèn perquè canviï la ubicació de dos missals?
I per què, si sempre havia valorat el relat dels fets en la ploma de Martí Gómez, aquesta vegada em vaig deixar endur per l’escepticisme? Martí Gómez, com sempre, sabia de què parlava. Té un ull prodigiós per veure-hi a les fosques.
