TRIBUNA OBERTA
Opinió 08/07/2017

La pèrdua d’un referent del teatre balear: Pere Noguera

Martí Fons
3 min
Pere Noguera, en una imatge d'arxiu.

Docent i investigador en art dramàtic a l’ESADIBDilluns passat ens deixà el director d’escena, professor de teatre, il·luminador i exdirector del teatre Principal de Palma Pere Noguera. Però, per mi, també se n’ha anat, a més d’un mestre del teatre, un bon amic. En Pere ja no hi és.

Vaig ser un dels molts alumnes que assistiren a les classes d’art dramàtic que va impartir al llarg de la seva dilatada carrera, en què la pedagogia teatral ocupà un lloc destacat, i després vàrem compartir projectes professionals i bona amistat.

Com em va explicar un professor d’història fa anys, hi ha persones que passen per la història i d’altres que fan història. És el cas de Pere Noguera. Ha estat un referent indiscutible de la renovació del teatre balear a partir de la recuperació de la democràcia. Titulat superior en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre en l’especialitat d’Interpretació (1978) i diplomat, posteriorment, en Mim i Pantomima per la mateixa institució (1979), en Pere va començar la seva trajectòria professional com a artista i docent a Barcelona de la mà d’un altre mestre meu que també ens va deixar fa un anys, Ricard Salvat. Va treballar com a mim a la companyia Pot-Patroc, que creà conjuntament amb els seus grans amics Pawel Rouba i Andrejz Leparski, i va impartir classes a l’Escola de Mim de l’Institut del Teatre, escola que enguany ha fet quaranta anys i en els actes de celebració de la qual va participar en Pere al maig. Després va decidir tornar a Mallorca i començar la seva tasca tant artística des de la direcció escènica com pedagògica, duent a terme nombroses obres de teatre i exercint el seu magisteri al Centre d’Experimentació Teatral, a l’Aula de Teatre de la UIB, al Taller Escola de Teatre Xesc Forteza, a l’Escola de Magisteri de la UIB i com a professor titular d’Art Dramàtic al Conservatori Professional de Música i Dansa de les Balears. D’aquestes aules sortí un important cultiu d’actors i actrius professionals com Carles Molinet, Joan Carles Bellviure, Bàrbara Quetgles, Pepa Ramon, Pere M. Mestre o Dominic Hull, entre molts d’altres, que, posteriorment, varen formar part de companyies com Iguana Teatre o Estudi Zero.

Dels muntatges teatrals que va dirigir quedarà a la nostra memòria 'Mort de dama', de Llorenç Villalonga (1981) i estrenada al teatre Romea; 'Les alegres casades de Windsor', de William Shakespeare (1985) i representada al Teatre Grec; 'L’avar de Molière' (1987), amb Xesc Forteza de protagonista; 'El Pasdoble de Llorenç Capellà' (1988); 'El Marquès de la Rebassa', de Pere Capellà (1991); 'Desbarats', de Llorenç Villalonga (1994/ 2002), o 'El Rei Pepet', de Pere Capellà (2005), per citar alguns títols que va escenificar al llarg de la seva vida. A aquest llistat hauríem d’afegir la direcció d’òperes i la creació de la il·luminació de diferents espectacles. En definitiva, la trajectòria d’un home dedicat totalment a la seva gran passió, que era el teatre.

En Pere també es dedicà a la gestió escènica dirigint el teatre Principal de Palma del 1995 al 2001. Tenia molt clar que aquest emblemàtic teatre hauria de ser el Centre Dramàtic de les Illes Balears o el Teatre Nacional. És a dir, un centre de producció escènica que apostàs per les produccions pròpies i coproduccions de qualitat, la nova dramatúrgia, la parla catalana i els autors clàssics i contemporanis universals. Crec que cal recordar i reivindicar aquesta idea ara més que mai.

Fa uns anys li vaig fer una extensa entrevista en el desaparegut 'Anuari Teatral de les Illes Balears' en què vàrem repassar tota la seva carrera. Al final, li vaig demanar com volia que el recordassin, ell em va dir de manera directa: “Com un home de teatre que ha dedicat tota la seva vida a aquest ofici”. I potser així l’hem de recordar. També assenyalà que al teatre balear encara li quedaven moltes passes a fer i que l’esperança estava en la gent jove preparada que surt cada any de les escoles d’art dramàtic: “Ells són el futur”. Paraules que, aquests dies dolorosos i nostàlgics, record amb un somriure.

Pere Noguera ha estat un referent del teatre balear contemporani i un poble sa culturalment no pot oblidar els seus referents. Esperem que així sigui.

Gràcies, Pere, pel teu magisteri teatral, per la teva humanitat i per la teva alegria de viure.

Bon viatge, mestre Noguera! Ha estat un plaer compartir bons moments de la travessia de la vida amb vostè!

stats