Sobre la memòria diuen que l'hem de conservar i exercitar. I jo hi estic d'acord, però també diria que l'hem de plasmar. Plasmar-la en paper –a qui no vegi bé això del paper: em conform amb una pàgina web o un llibre electrònic, no us alarmeu–, plasmar-la als carrers, plasmar-la dins ca nostra. Perquè, a vegades, el pessimisme i la desídia ens embolcallen amb les seves respectives flassades i perdem la perspectiva. Jo la primera. Reconec que la massificació turística, la nefasta gestió protagonitzada pel govern i la dificultat de tornar enrere i decréixer moltes vegades no em deixa veure les moltes coses que s'han fet per capgirar aquesta i moltes altres situacions.
L'any passat va ser l'any, precisament, de la dignificació d’una part de la nostra memòria: la fossa de Porreres va ser exhumada, a la fi. Una victòria col·lectiva i plena de simbolisme en una illa on encara ressonen molts silencis i censures; uns ossos que ens van etzibar a la cara el que havia estat la repressió franquista i tots els anys que ens hem torbat. També va ser l'any en què l'Assemblea Antipatriarcal va complir cinc anys: gairebé 2.000 dies de lluita i conscienciació, de tallers, de xerrades, d'accions, de posar-nos el mirall a davant per adonar-nos de les nostres contradiccions i la feina que encara hem de fer per posar fi a un patriarcat cada vegada més violent i recalcitrant. Com a exemple, un botó: el setembre de l'any passat vam haver de veure, també, com 7 persones s'enfrontaven a un judici pel simple fet d'haver entrat a una església a defensar el dret de totes les dones a avortar lliurement i en condicions. També va tornar a Palma l'okupació amb Ca ses Mopis i la quantitat d'activitats i vida que s'hi va desenvolupar, malgrat ser víctima, com passa sempre, de l'especulació immobiliària. Va ser l'any en què l'Ateneu de Felanitx va acollir la sisena Trobada de Casals i Ateneus dels Països Catalans, que aglutina més de 130 espais, l'Ateneu de Pollença complí el seu primer any de vida i l'Ateneu lo Tort de Manacor s'inaugurà i fa poc més d'un mes van poder celebrar, també, el seu primer aniversari.
També va ser un any de posar debats damunt la taula: les agressions masclistes als espais de festes populars i alternatives, l'urbanisme amb perspectiva de gènere a ciutats com Manacor o les visibilitats lèsbiques durant tota una setmana a Palma –sabeu quin dia és avui, per cert? Efectivament: el dia de les visibilitats lèsbiques–. Les dones de ca nostra obrint escletxes i fent entrar claror a espais foscos i oblidats, racons de les nostres relacions i espais que han de ser il·luminats perquè hi vegem la brutor que s'hi ha acumulat. I, de brutor, també se'n va cansar la gent, l'any passat, i el consens de què havia gaudit el turisme a ca nostra va començar a trontollar amb les jornades organitzades pel col·lectiu Tot Inclòs, que va aplegar molta gent que va qüestionar de manera profunda el model econòmic de monocultiu turístic de Mallorca i que ha acabat derivant en la creació de l'assemblea Ciutat per a qui l'habita, no per a qui la visita. Persones que han decidit mirar la lluna i no el dit que l'assenyala i aportar dades, reflexions i accions per intentar frenar una situació que se'ns menja. Amb patates, postres i xarrup de regal. Fins i tot hi ha lloc per a l’autocrítica a través de dos projectes que van finalitzar com Transitant i l’Ecoxarxa.
Tot aquest repàs no hauria estat possible sense la feina del col·lectiu Contrainfo. Un col·lectiu que cada any plasma la memòria dels moviments socials de la roqueta i ens permet emmagatzemar una història que no sortirà a molts diaris generalistes, que no s'escriurà als llibres d'història i que molta gent –amb interessos particulars– intentarà amagar i enterrar davall sostres de runes. L'Anuari 2016 ens ha de servir per veure que Mallorca té molt a dir i a fer, que no calla i que no ho pensa fer. L'edició d'enguany obre amb una cita de Hannah Arendt: “No hi ha pensaments perillosos, el pensament és el perill”. Per això pens que, precisament avui, han desallotjat Ca ses Mopis. Per això molta gent intentarà desacreditar i menysprear la feina de centenars de persones que s'hi deixen la pell cada dia perquè Mallorca sigui un lloc on faci ganes viure. Per això la por, a vegades, canvia de bàndol: perquè pensar i intentar millorar els nostres pobles i ciutats i les nostres vides va en contra dels interessos privats i privatius de certa gent que vol que ca nostra deixi de ser comuna i esdevengui un producte més amb què especular.
Gràcies, Contrainfo, i gràcies a totes les persones que, cada dia, feis que Mallorca sigui un poc més digna. Vosaltres sí. Vosaltres sí que sou imprescindibles.
Nota: esperem que l’Ajuntament de Palma tengui una explicació lògica sobre el que ha passat avui a Ca ses Mopis, perquè és incomprensible que la Policia Local, la qual depèn d’un consistori “d’esquerres”, executi un desallotjament com ho ha fet avui. El consistori llonguet faria bé de llegir-se l’Anuari i gravar-se dins el cap una de les frases destacades: les cendres de lluites antigues seran espurnes de les noves.
