Quan l'actual virreina de Balears, Maria Salom, era jove i militava en una organització política, també transgredia la llei, com ara els joves d'Arran. Des de la mort del dictador fins a la majoria absoluta de Rajoy, només els jutges sentenciaven qui i fins on es transgredia. Ara, com en temps de Franco, els virreis s'han imbuït aquesta potestat i l'exerceixen amb tanta rotunditat com por tenen de perdre els privilegis. Però quan la virreina traspassà el llindar de la llei, totes les garanties del sistema judicial, inclòs l'imbricat procediment d'investigació i instrucció, jugaven a favor del ciutadà. Així va ser com pogué sortir amb un certificat d'antecedents penals net com una patena, malgrat que la policia trobà en el seu compte corrent dos xecs procedents de la comissió il·legal que pagà l'afortunat concessionari del túnel de Sóller. Però el delicte, que el jutge denuncià literàriament i amb extensió, havia prescrit i ella, que ja havia rodat per diversos càrrecs quan la instrucció acabà, s'acollí a l'entendridor “era molt jove” per excusar-se. Els joves ara són uns altres, però mai no sabrem si el jutge els considera o no delinqüents com a ella, perquè qui sentencia és l'executiu, sense les garanties de defensa del judicial que gaudí. La casualitat, o la justícia poètica, ha volgut que la multa que ella imposa a Arran sigui de 1.200 euros; exactament el valor dels dos xecs del túnel de Sóller apareguts en el seu compte corrent. Lluny de fer gràcia, aquesta casualitat fa evident que l'estat sorgit de la Transició s'esfilegassa, ha abandonat tota intenció de convèncer i passa desesperadament a la fase de voler vèncer. De moment, fa por.
