SET CIÈNCIES
Opinió 02/12/2016

Els logogrames de la llum

i
Enric Culat
2 min

Aquesta setmana he vist la llum, per fi. Almenys he pogut entendre com la llum viatja des de la central a l’endoll, o de quina manera es transforma l’electricitat. I encara més important i pràctic, he sabut com optimitzar-ne l’eficiència. I moltes més coses gràcies a una magnífica exposició, ‘Una autopista darrere l’endoll’, amb la qual aquests dies podem ‘il·luminar-nos’ al Casal Solleric, a Palma. Deixant de banda els jocs fàcils de paraules, la veritat és que resulta molt instructiu, i fins i tot sorprenent, descobrir de manera didàctica una sèrie de processos que hom dona per sabuts però que convé repassar. Ni que sigui de tant en tant, per adonar-nos que la llum no apareix de sobte, per art de màgia, cada cop que encenem un interruptor sinó que és el resultat d’un llarg procés de revolució i d’evolució tecnològica.

Un raig és una descàrrega elèctrica de milions de volts. I potser és per això que ens ha fascinat des de sempre. Encara no hem aprés a capturar l’energia dels rajos, però, en canvi, hem aconseguit fer-ho amb els àtoms de l’aigua, el vent, el sol, etcètera. L’exposició de Red Eléctrica, que podeu visitar fins al mes de febrer, també explica com transportar la llum mitjançant els cables de fibra òptica, com es pot transformar l’electricitat en moviment, per què serveixen els semiconductors o com funcionen les reaccions químiques que posen en marxa els electrons.

Els alienígenes de pel·lícula de ciència ficció ‘Arrival’ no necessiten electrons per encendre l’interruptor ni fan servir energies contaminants a les seves naus, però la humanitat ha decidit esperar-los quasi a les fosques, tot teixint una xarxa d’alta tensió entre països i polítics poc disposats a entendre l’alfabet interplanetari i els logogrames de la pau. I tot per no saber distingir entre una arma i una eina. Qüestió de veure-hi, qüestió de llums.

stats