Ja som a Sant Jordi. Un any més. Que la nostra petita cultura, de deu milions de parlants, sigui portadora d’una festa tan excepcionalment bella ens hauria de fer sentir orgullosos. Aquí van les lectures d’un diletant total des del Sant Jordi passat. M’estalvio a grans trets l’assaig, les bios, els dietaris i el periodisme literari i ho faig com raja, sense pensar-hi gaire, com un exercici –és un bon jorn per fer-ho– d’escriptura automàtica. Adverteixo que hi ha cosa nova i cosa vella, com ha de ser, i que hi hauria d’haver més poesia: 'Galveston' de Nic Pizzolatto (sí, el geni que va idear 'True Detective'!). 'Veus al ras' de Sebastià Perelló (quina editora meravellosa que és na Maria Bohigas!). Descobrir el cuiner andritxol Gabriel Tomàs i els seus 'Corbs afamegats', premi Ciutat de Palma de l’any 1970 a la biblioteca fantàstica de mon pare i que només Jaume Vilanova, que sap el dimoni on es colga, coneixia . Rellegir 'Les falses memòries de Salvador Orlan' i 'El misantrop' del nostre Villalonga. 'Sukkwan Island' de David Vann. 'Matar De Gaulle' i 'La ballarina de Berlín' del perpinyanenc nét de russos blancs Joan Daniel Bezsonoff. 'La ciutat cansada' de la gran Maria Cabrera, gironina del 83, que ha petat el Carles Riba d’enguany. Les converses entre l’historiador jueu d’Algèria Benjamin Stora i l’escriptor lionès Alexis Jenni (que em va fer passar de gust, 'L’Art Francès de la Guerra'!), que ha editat la bona gent d’Edicions de 1984. 'Mort en el Leviatan' de Boris Akunin. 'Jo sé per què canta l’aucell engabiat' de l’afroamericana amiga de Malcolm X Maya Angelou. 'O piloto' d’Afonso Eiré (sempre cau alguna cosa en gallec). 'Les benignes' de Littell (abans d’anar a Polònia). 'L’esclau que Bashevis Singer' va publicar en jiddisch en fascicles al 'Forverts' de Nova York. 'Algun dia aquest dolor et servirà' de Peter Cameron, traduït al català pels valencians de Sembra Llibres. 'Història d’una captiva' de John Demos, el periple de la nina Eunice, filla de colons anglesos, segrestada pels mohawks al Massachussets de 1704. 'Sortir a robar cavalls' del noruec Per Petterson. 'Atrapa el dia' del meravellós Saul Bellow, firat a la Fira Literal de llibre radical de Sant Andreu, que us recoman moltíssim si parau per Barcelona el maig (enguany duen la històrica lluitadora palestina del FPAP Leila Khaled!). 'La lámpara de Aladino' del xilè Luis Sepúlveda, que la llibretera palmesana Ramona Pérez un dia em va recomanar sàviament, encara que no es recordi de mi. 'Beatlebone' de Kevin Barry –quins màquines que són la gent de l’editorial Raig Verd!–. 'Rafael' de Manuel Alegre, que hauria volgut llegir en portuguès i que m’ha servit de complement del retrat de Guillem Frontera 'Paisatge canviant amb figura inquieta' que ha fet en Pere Antoni Pons per a la col·lecció Mallorquins en Diàleg d’en Lleonard. 'Agres i dolces' de Paco Esteve. 'El prostíbulo' de n’Andreu Navarra. 'Del caminar sobre el gel' de l’alemany Werner Herzog, que na Laia em va fer llegir. 'Autopsia' de l’aragonès congeneracional Miguel Serrano (quina mina d’escriptors boníssims en llengua castellana hi ha al nostre país veïnat: des de Serrano fins a Daniel Gascón!). 'El cementiri dels reis menors' del croat Zoran Malkoc. 'Per què ens estimem les dones' del romanès Mircea Cartarescu. 'Stoner i Butcher’s crossing' de John Williams. 'La linterna en el ojo' de Cristóbal Serra. 'Saltaré sobre el foc' de la polonesa Szymborska. 'Camp de bard' de Ponç Pons, menorquí. La relectura anual d’'Una història d’amor i de foscor' i de 'Fima' (em destrossa, cada vegada) d’Oz, israelià preciós. 'Canciones de amor a quemarropa' de Nicolas Butler. 'La ciutat és amable' d’Eduard Ramírez. 'El regne' de Càrrere (a quantes persones estimades he regalat 'Limonov'? Ai, perdó!, més amunt he dit que només parlaria de novel·la i poesia!). 'La vida somiada d’Ernesto G.' de Jean-Michel Guenassia. Una mica de Buzzati, de Dodge, de Bennàssar, de Jenn Díaz, de Pere Perelló, d’Alice Munro, de Carles Rebassa, de José Vidal Valicourt, de Luisa Vilalta, 'La Princesa a Berlín' de Solmssen, n’Andreu Vidal, en Valentí Puig i 'L’amor que fa caure ciutats' de la xinesa que escrivia com una mena de Zweig Eileen Chang. Mil artefactes macos de Club Editor, d’Adia, de Libros del Asteroide, de Llibres del Periscopi –sospiram esperant el nou Mouawad!–, i de tothom una mica. Jo què sé.
Avui ja és Sant Jordi. Comprau llibres, regalau llibres, donau suport a les editorials independents i a les llibreries no vinculades a grans magatzems i, sobretot, llegiu tot l’any. Que, com diu Biel Mesquida, fa tornar guapo.
