Publicitat
Publicitat

La invasió de les cerveses

Les primeres arribaren d'Alsàcia i Manila com arriben els grumers, en silenci, de forma gairebé imperceptible. Tot d'una ompliren platges i terrasses, aquelles rosses es reproduïen a una velocitat vertiginosa. De sobte, eren pertot arreu: a les presentacions de llibres, les inauguracions, els festivals de música. La gent les agafava per la cintura i les morrejava fins que les deixaven ben seques. Elles arrossegaven al llit homes i dones que l'endemà prometien no tastar-les mai més. Passada la ressaca, repetien.

Gintònics i mojitos no tenien res a fer, esdevenien modes passatgeres. En canvi, no hi havia festa sense elles; allà on anaven, triomfaven. I com que eren unes fresques i tenien bona estrella, creaven addicció. Escoltaves un partit a la ràdio i en parlaven pel nom de pila, un poc obscenament; els futbolistes les portaven a les caravana per celebrar que havien guanyat la lliga; eren les muses dels cuiners més reconeguts. Semblaven innocents, però el cas és que ho patrocinaven tot, dictaminaven què era guai; a l'ombra, eren les autèntiques ministres de Cultura, d'Esports, de Turisme, d'Economia. Dominaven el planeta.

I decidiren repartir-se'l. La més internacional es va quedar el monopoli dels ciutadans d'aquell lloc anomenat món, tret d'una part que li cedia mediterràniament a la mitjana. Aquesta era la mimada, la pija que s'envolta de grupets de música indie, ties bones, i es diverteix igual amb Tomeu Penya en una Tramuntana difícil de reconèixer com fent una paella amb ceba encara més difícil. A la més petita li deixaren vestir-se amb la marca Barcelona.

Ebris del seu poder, ens deixam entabanar i les adoram sense qüestionar-nos res. Però jo pas pena. Què passarà quan les seves fronteres no quedin ben definides i encetin la Primera Gran Guerra Cervesera?

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 20/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT