Com ens hem de veure, Meritxell Batet
Un dels poemes més importants de Gabriel Ferrater es titula In memoriam, i dins la seva llarga extensió conté un fragment que recorda un industrial de Reus a qui, en plena Guerra Civil, se l’enduen a matar. Es dóna la circumstància, però, que el conductor del camió que se’ls emporta, a ell i altres convictes, havia estat un empleat d’aquest industrial. I, quan arriba el moment fatal d’haver de baixar del camió per enfrontar-se a l’escamot, l’industrial toca l’espatlla del xofer i li diu, bonhomiós: “Ja ho veus, Tonet, com ens hem de veure”.
Em consta que la meva bona amiga Meritxell Batet, flamant candidata pel PSC a les ja inevitables noves eleccions espanyoles del dia 26 de juny, és una persona culta que sens dubte ha llegit aquest poema i de ben segur que el recorda. I m’alegro de debò de la seva carrera més que fulgurant al capdavant del socialisme català, però escoltant i llegint les seves declaracions com a tal no em puc estar de somriure recordant aquesta escena ferrateriana i com els pot escaure a alguns companys de formació de la Meritxell, com ara la defenestrada Carme Chacón o el taxativament refusat Carles Martí. Com solien repetir en aquella pel·lícula sobre éssers suposadament immortals, la lluita és a vida o mort i només en pot quedar un. O una, sobretot si és la cap d’estudis del seu partit i un dels principals col·laboradors del seu líder, un home que es diu Pedro Sánchez i que s’ha singularitzat per la seva capacitat de dir moltes coses sense gaire sentit però en un to molt solemne.
Està molt bé i això és el que tenim al menú del convit del juny, que em temo que serà de mal pair, tot i que això ja ho anirem veient sobre la marxa. Ara bé, he d’admetre que em criden l’atenció les paraules de Meritxell Batet quan afirma, ahir mateix al matí al programa de Mònica Terribas, que l’acord del PSOE amb Ciutadans tenia data de caducitat també a partir del mateix dia d’ahir, en què es va esgotar la legislatura més curta i ridícula de la democràcia espanyola, i que a partir d’aquí ja ens en podem oblidar. Si no ho recordo malament, el susdit líder Pedro Sánchez va qualificar no fa gaire l’acord de govern amb Albert Rivera i els seus com a “històric”, però es devia referir al fet que ja havia passat a la història abans de fer-se efectiu en qualsevol aspecte. Sigui com vulgui, la història, en qualsevol cas, ha durat poc i ha anat malament, però d’això en deuen tenir la culpa els nacionalistes, el Pablo Iglesias o la mare Teresa de Calcuta.
Ja dic que tot plegat està molt bé i que comunico la meva enhorabona, però em sembla que algun o alguna camarada socialista deu tenir ganes, si en sabessin, de citar Gabriel Ferrater per poder dir “Ja ho veus, Meritxell, com ens hem de veure”. Ah, però qui en sap de poesia dins el seu grup parlamentari és la senyora Batet, i de moment li està sortint tota la jugada en rima consonant. Els aficionats al gènere líric, d’aquí al 26 de juny, estarem expectants, perquè no cada dia es produeixen obres d’aquesta magnitud.
