Ens ha tocat la loteria?
Fa unes setmanes comentava una entrevista al Sr. Martínez Fraile, exsecretari d'estat de Turisme, en el curs de la qual, entre altres coses, manifestava: "Nosaltres, amb el turisme, tenim petroli". Avui haig de comentar una declaració que va fer el president de la Cambra de Comerç de Tarragona la setmana passada: "Fa vint anys ens va tocar la loteria i ara ens ha tornat a tocar". Feia referència, respectivament, a Port Aventura i a la materialització del projecte BCN World. Deixo per a una altra ocasió referir-me a un tuit de l'alcalde de Barcelona sobre el mateix tema que reproduïa l'ARA dimarts passat.
L'entusiasme que experimentem pel creixement del sector turístic és un dels dos grans errors que hem comès i que ens han portat a la trista situació en què ens trobem. Si no, no s'entén que, tenint petroli i tocant-nos la loteria, tinguem un nivell d'atur al qual cap país del nostre entorn no només no ha arribat sinó que ni tan sols s'hi ha acostat mai. L'altre error és pensar que els nostres problemes presents es deuen sobretot (o fins i tot en exclusiva) a una bombolla immobiliària que va afectar gairebé tot el món occidental, però que només hauria creat atur aquí.
En el cas que ens ocupa, el que desperta l'entusiasme públic és que l'empresa promotora anunciï que, d'acord amb els seus càlculs, la construcció del projecte crearà 5.000 llocs de treball directes. Òbviament, si el nostre problema més greu és l'atur, sembla que hauríem de celebrar qualsevol activitat que creés llocs de treball i, en aquest sentit, el conseller Mas-Colell va aprofitar l'acte de presentació del projecte per manifestar que el sector turístic és "una de les indústries que crea més llocs de treball" i que "per això aquest projecte és especialment important", a més de subratllar la importància d'actualitzar l'oferta per mantenir el lideratge en el sector i arribar a nous mercats.
Fa molts anys que combatem l'atur amb dues eines: flexibilitzant el mercat laboral i invertint en infraestructures i promoció turístiques. Hem fet moltíssima feina en tots dos fronts: el nostre mercat laboral és ara molt més flexible que fa deu, vint o trenta anys, i rebem molts més turistes que fa deu, vint o trenta anys. No obstant això, tenim molt més atur que fa deu, vint o trenta anys. ¿No deu ser que la fórmula és equivocada?
Sí, la fórmula és equivocada, perquè és basa en una proposició aparentment evident, però falsa: que per combatre l'atur tot el que hem de fer és crear molts llocs de treball.
Des de la fi de la crisi anterior, l'any 1994, Espanya i, a dins, Catalunya, han estat màquines de crear llocs de treball: respectivament, n'han creat 4,4 milions i 650.000. No estem parlant de la creació de llocs de treball producte de la follia constructora que va entrar en crisi fa cinc anys; estem comparant els llocs de treball que hi havia fa 19 anys amb els que hi ha ara. Cap país europeu no ha creat tants llocs de treball en aquest interval. El que més s'hi acosta és Alemanya, que n'ha creat 4,2 milions. Ara bé, Alemanya té gairebé el doble de població que Espanya. En relació al nombre de llocs de treball que hi havia l'any 1994, l'augment que en aquest període de temps ha experimentat Espanya és tres vegades i mitja més gran, i el de Catalunya és només el triple.
Cal dir-ho alt i clar: tenim atur no perquè no hàgim creat prou llocs de treball o perquè la crisi de la construcció n'hagi destruït molts. N'hem creat tants que, malgrat la destrucció que ha comportat l'esfondrament de la construcció, en termes relatius encara superem de llarg qualsevol país de l'Europa Occidental excepte Irlanda.
Així doncs, per què tenim tant d'atur? Perquè hem creat els llocs de treball equivocats. Uns llocs de treball que han atret immigrants mentre els nostres compatriotes fan cua a les oficines del SOC esperant trobar-hi una feina que valori el seu títol universitari o de batxiller. És per aquest motiu que, mentre que el nombre d'immigrants a Alemanya ha augmentat des de l'any 1994 aproximadament en un 0%, a Espanya en el seu conjunt i a Catalunya en particular (per no parlar de les Balears) hem passat de no tenir-ne a tenir-ne més que ningú.
Per això la pregunta que ens hem de fer quan ens anuncien una operació turística, sigui el BCN World, sigui una promoció en el mercat rus o l'asiàtic, sigui un canvi d'usos del casc antic de Barcelona, no és quants llocs de treball crearà, sinó quins llocs de treball crearà. Perquè valen més 500 dels altres que 5.000 de la mateixa mena que fins ara ha estat creant el turisme.
