La defensa de Jaume Matas ha agafat una direcció perillosa, en el sentit que de tan simple que és pot convèncer els més simples d'aquesta societat. La constant al·lusió que ha fet l'expresident a posar-se de genollons davant un membre de la família reial; a no qüestionar cap proposta, ni cap pressupost, ni cap comissió, ni cap tramitació per irregular que fos pel fet de venir d'un gendre del llavors rei d'Espanya; a obrir-li les portes i els llençols si venia al cas a l'hora que fos i pel motiu més inconsistent; a no investigar si l'entitat presidida per un membre de la reialesa era veritablement una empresa sense ànim de lucre, a no obligar-lo a justificar les despeses finançades per l'erari públic, etcètera, són la mostra d'una davallada de calçons que a molta gent li pot semblar normal, venint d'on venim.
No ens hem de remuntar massa enfora per trobar-nos amb el consens tàcit de no parlar ni publicar res de la família reial espanyola que no fos un conte de fades només imprimible en paper couché. I així tenim Jaume Matas esgrimint els arguments dels sectors més conservadors. ¿Com es podia imaginar qualcú, ni que fos president d'un govern, que un membre de la Casa Reial podia ser el cap d'una trama per malversar cabdals públics? Com no refiar-se ulls clucs del gendre de tot un rei? Com se li podia demanar a tan insigne personatge que presentàs justificants com un mortal qualsevol? Per què no pensar que el que es pagava era un preu just si València ho havia fet un any abans? València, PP, el gendre, la infanta, tot quedava en família i dins el sistema establert. Aquest "com hem podia imaginar jo que...?" és tan primari que fa empegueir.
És clar que, finalment, a qui ha de convèncer l'expresident balear és a les tres dones del tribunal. I en les tres jornades que duim de declaracions (a més del precedent del dia que rebutjaren aplicar a la infanta la doctrina Botín amb la proclama d'un "Hisenda sí que som tots"), el que hem constatat és que les tres jutgesses ho tenen preparadíssim i que duen el judici amb una professionalitat tan exquisida que, al menys per elles, aquest cas tan mediàtic no sumarà una vergonya més a les que ja hem de patir la gent d'aquestes illes contemplant en directe l'espectacle lamentable dels qui ens han governat.
