OPINIÓ
Opinió 23/09/2017

El franquisme que no vàrem aniquilar

i
Antoni Trobat
3 min
El franquisme que no vàrem aniquilar

Semblava que vivíem en un oasi. Queixar-se era “fer el colló” –odio aquesta illenca expressió!– o ser un insensat egoista. “No sabeu el que teniu”, ens deien, amb una certa raó materialista. Els de la meva generació, esquinçats per la crisi, ens hem hagut d’empassolar massa cops el discurs generat pel règim del 78 que “ho teníem tot fet”, que “érem uns privilegiats”. Ja hem vist que no anava ben bé així, tot plegat. En cap sentit. Espanya, ho hem vist aquesta setmana amb una intensitat inaudita, viu en unes carències democràtiques més que evidents.

No som d’aquells a qui agraden els blancs o els negres. La vida, i les lluites, són matisos. Apuntava algú aquests dies que la Transició, més que una estafa pròpiament, fou una negociació asimètrica entre el feixisme i l’oposició democràtica. I que es va fer el que es va poder. Certament, s’aconseguiren molts guanys, petites victòries, que han fet bé a la societat. Però no es va fer net. No es va derrotar el franquisme. Se’l va deixar –per incapacitat de les esquerres i dels demòcrates– canviar de pell i incorporar-se a una nova situació amb relativa facilitat. No va haver-hi depuració. M’ho explicava l’advocada Magda Oranich aquest estiu: un dia va anar a una comissaria devers l’any 1984 o 1985 i va trobar fent-hi feina de normal el policia que havia torturat el seu company una dècada abans. Tots ells (policies, jutges, funcionaris) es mantingueren al seu lloc, quan va canviar el règim. Perquè, en el fons, no va canviar. Només va transformar-se. En una metamorfosi inquietant que ningú explica tan bé com Xosé Manuel Beiras.

Aquests dies, sortosament, els llastimosos fets que es donen a Catalunya tenen resposta a Mallorca, a Menorca, a Formentera i a Eivissa. Concentracions arreu. Els estudiants de la UIB donen lliçons a degans que viuen al segle XVIII –com enyoram el lusista i demòcrata Perfecto Cuadrado! Indignació palpable, tot i que insuficient. Que no és poc. Avui, diumenge, MÉS ha convocat un acte a Inca amb ERC, el BNG gallec, l’EH Bildu basca i el Sindicato Andaluz de Trabajadoras y Trabajadores, de l’entranyable Sánchez Gordillo. La CUP i l’Esquerra Independentista faran el seu acte dimarts, a Palma, amb la presència d’Eulàlia Reguant, diputada del Parlament principatí. Imagino que la bona gent de Mateu Xurí prepara cosa. I els de Podem, si no ho fan, ho haurien de fer. El Pi ja no sé ni si és d’aquest món.

Fins i tot s’ha constituït una Coodinadora d’Entitats per la Democràcia, unitària, que convoca la ciutadania a Palma dia 29 per defensar els drets civils de les catalanes i els catalans. Em diuen que fins i tot el PSIB hi va treure el cap, a la reunió constitutiva. Me n’alegro. Que despertin. Perquè, no ens enganem, tot això que passa a Espanya no es podria donar sense el beneplàcit i la complicitat del PSOE. El PSOE és tan sistema com el PP. Em sap greu per Podemos, en aquest sentit. Per això, lluny de Mallorca i de la meva ciutat, m’ha al·lucinat veure alguns militants del PSIB compartir a les seves xarxes socials malestar perquè els seus ídols milionaris Juan Marsé, Joan Manuel Serrat o Rosa Regàs se senten “amenaçats” a les seves torres d’ivori. Amenaçats? Amenaçats s’hi senten els jubilats que cobren pensions irrisòries per culpa de les renúncies que va fer el seu partit davant la patronal i la dreta. Amenaçades s’hi han sentit les famílies dels demòcrates detinguts aquests dies per defensar un referèndum. Amenaçades s’hi senten les institucions catalanes intervingudes per l’estat. Amenaçats s’hi senten els ciutadans catalans que viuen sota la por de detencions i multes; amb un cos militaritzat, la guàrdia civil, intimidant el poble als carrers de Barcelona. S’ha de ser seriós. El partit de Llorenç Bisbal, de tants progressistes honestos que patiren durant la dictadura i de persones íntegres que respecto molt, no hauria de comportar-se com es comporta. Necessitam un bloc democràtic ampli que denunciï el que està passant. Que és molt gros. La regressió autoritària passarà una factura que no podrem pagar. I la passarà ja. Perquè si fan el que fan a Catalunya i els demòcrates de la resta dels pobles de l’estat no piulen, podeu imaginar el que seran capaços de fer?

stats