Pocs minuts després d’haver-se consumat el desastre, el director general del Reial Mallorca va ser ràpid a afirmar que farien molts de canvis a la plantilla i al club, i que això passaria ben aviat. Creim que o bé era una manera de desviar l’atenció o bé una resposta per fer contents els mitjans informatius, necessitats de titulars al preu que sigui. Tothom esperava unes manifestacions que regalassin un punt de tranquil·litat a l’afició, com, per exemple, la continuïtat 'real' del club centenari, encara que ja no sigui formant part del futbol professional. En tot cas, sembla un eufemisme això de 'no ser professional', perquè és evident que tots els jugadors i l’entrenador cobren un sou, sigui més elevat o menys, i la majoria d’ells no tenen altre ofici. Les exigències esportives, per tant, no són gaire diferents quan parlam de competir a la Segona A o a la B. Maheta Molango, fins ara màxim responsable del club, encara no ha anunciat res i ja ha passat una setmana des que ho va prometre. Ni entrenador –va dir que era indispensable trobar-lo ben aviat– ni cap incorporació. Ja hi ha uns quants clubs que immediatament després que acabàs la temporada han començat a moure’s; en canvi, aquí només hem sabut de les baixes, la majoria de les quals ja sabíem que ho serien. Molango va dir que confegirien un equip competitiu, adjectiu amb el qual donava per fet que el que acabava de baixar a Segona B no ho havia estat ni poc ni gens. Fa pocs dies hi va haver entrevistes a Arizona amb el propietari, però ningú extern al club no en sap res o no en vol dir res, per tant, creim que els assistents no prengueren cap decisió important. Canviar alguna cosa perquè tot continuï igual no sembla que sigui una bona solució. Una altra qüestió és quin entrenador i jugador voldrà venir a Palma després de l’historial que arrossega el club. Véngui qui véngui tendrà grans dificultats per fer reviscolar l’afició. El mallorquinista ja no es creu absolutament res, perquè, si la temporada ha tengut un final estrepitós, cada dia que passa encara és més escèptic. La frustració i la decepció per haver perdut la categoria han estat un glop mal d’empassar. Després de 37 anys, serà molt difícil il·lusionar l’aficionat i fer que torni a Son Moix per veure el Reial Mallorca amb equips que segurament mai no han jugat a un estadi tan gran. Serà massa gran i massa buit.
