I AQUÍ
Opinió 07/07/2017

Les esperances van de rebaixes

i
Ferran Aguiló
2 min

Potser l’esquerra que governa gairebé la totalitat de grans institucions de Balears és incapaç de canviar el model, potser no pot ningú. Potser la xarxa d’interessos fa que l’equilibri entre el que volen i el que poden sigui impossible i que acabin per cedir al realisme confortable de no trepitjar-ne gaires. Potser demanam coherència als progressistes perquè la insatisfacció és el motor del progrés, i també la seva creu. El que no té cap excusa ni tan sols explicació és que s’abandoni tan fàcilment la vocació d’anar més enllà, de no conformar-se amb l’'statu quo' i de proposar, almenys proposar, un discurs que sacsegi el confort de la resignació. Que la carretera Llucmajor-Campos registra un elevat nombre d’accidents i saturació de trànsit no és cap novetat ni necessita cap recurs demoscòpic per demostrar-se. Que qualsevol carretera que es dissenyi té tendència natural a col·lapsar-se, fa massa anys que se sap. De fet, la saturació que pateixen avui aquelles vies que se saludaren com el remei a anteriors col·lapses n’és l’empírica demostració, per si qualque despistat la necessita. Per això, esperàvem que aquells habituals de la pancarta contra més autopistes anassin més enllà de rebaixar el consum de territori que els foramanies del PP havien previst. Calia un nou discurs, fer messions per a l’única solució possible, que és el decreixement, i ens hem trobat que es conformen a humanitzar la destrucció, allargar els terminis d’una agonia que està diagnosticada, fins i tot pels seus mateixos referents intel·lectuals. No hi ha solucions senzilles, però amagar-se rere ‘el que la gent vol’ era el darrer que podíem esperar de qui es diu dirigent i s’amaga rere la gerència.

stats