Sabem que el sentiment paralitzador per excel·lència és la por i, en entrar en un cos, sigui el que sigui, sol reduir substancialment la seva operativitat. D'un temps ençà, la necessària i benvinguda lluita contra la corrupció a la nostra societat ha introduït la por al cos de l'Administració Pública i les conseqüències les estan pagant tant els administradors eventuals com els temes i les persones que són administrades.
Gairebé des que varen començar els escorcolls a les dependències municipals, insulars i autonòmiques, el funcionariat de les distintes administracions ha viscut i viu en un estat de tensió que no podem menystenir. A mi mateixa, més d'una funcionària m'ha dit que defuig de firmar qualsevol concessió, no sigui que la imputin; això sense haver fet res més que la seva feina amb rigor. Més de dos funcionaris de diferents institucions públiques m'han confessat que fins i tot es posen malalts per no ser en una taula de contractació. I no hi ha cap dels treballadors o treballadores de la funció pública que conec que no m'hagi admès que, d'un temps ençà, qualsevol paper, qualsevol permís, qualsevol acceptació d'activitat i, per descomptat, qualsevol pressupost i factura, se'l mira de tots els costats, cercant tot el que pugui haver-hi al darrere i al davant. Això alenteix enormement els ja de per si farragosos tràmits de l'Administració Pública. Que hi va un càrrec polític i demana les possibilitats de fer aquesta cosa o aquesta altra, abans hi sol haver el "no es pot fer" que el "mirem com ho podem dur endavant".
En els darrers mesos i especialment en les dues o tres darreres setmanes, la Policia ha anat a cercar funcionaris i funcionàries al seu lloc de feina, els ha emmanillat i se'ls ha endut escortats amb armes pel davant, pel darrere i pels costats, mentre els companys ho observen incrèduls. Això per, en massa casos, deixar-los en llibertat al cap d'unes hores, llargues sens dubte, sense càrrecs, sense imputació ni res de res. A qualcun o a més d'un l'han fet quedar per si canta. Un d'aquest em deia "no sé què volien que cantàs. Més enllà de rumors, no conec ni tinc proves de res".
Amb aquestes històries no estic justificant la inacció política de la qual, en molts casos, ens queixam. Però sí que voldria alertar (encara que d'uns funcionaris se n'hagi demostrat la corrupció) del fet que la tensió i la por que s'està instal·lant en el cos està conduint cap a dos extrems: mentre que la majoria honrada i espantada s'estima més no fer per si de cas, d'altres, que no tenen tants escrúpols, comencen a dominar les distintes administracions, amb la conseqüent imposició dels seus criteris sobre els d'uns gestors polítics elegits democràticament que no saben com sortir-se'n.
