La duplicitat, pitjor que el mosquit tigre

Duplicitats. És la paraula de moda. I la culpable de tot. ¿Qui va matar Manolete, la gosseta Laika, Kennedy, Chanquete i els marquesos d'Urquijo? La maleïda duplicitat. ¿I qui té la culpa de la duplicitat? Les autonomies. Esclar, l'Estat (pobret) va servir cafè per a tothom, però sense tancar la seva pròpia producció (no fos cas), i ara diu: "Ei, que som dos posant cafès... Deixin de fer el seu, que no podem pagar el nostre".

Per tant, fora presidents autonòmics, que ja en tenim un d'espanyol. Fora consellers, que ja tenim ministres. Fora Parlaments, que ja tenim Congrés. Fora televisions, que d'això a Espanya en sobra. Fora tradicions. Totes. I la revetlla de Sant Joan que es converteixi en la Verbena de la Paloma. Fora verges. Podent tenir l'Almudena, per què coi ens calen verges que, a més, són negres? Fora la gastronomia. Fora els monuments. Fora la literatura i la música. Fora tot!!! Inclòs l'idioma. Per què carai volen un idioma, tenint-ne un amb el que pots anar per mig món? I fora els aeroports, i els trens de Rodalies, i les autopistes, i les carreteres... Per què volen tot això? Podent tenir un AVE Toledo-Toledo (passant per Toledo), per què hem de tenir-ne un que uneixi les quatre capitals catalanes? (Bé, sí, és cert que són al camí entre Madrit -concepte- i la frontera, però ara no ens perdrem en detallets, oi?)

I, sobretot, fora el Senat, i els ministeris de Sanitat i Cultura... Ai no, aquestes duplicitats no, que són nostres!!! Res, no he dit res... Ah, i, molt important, tenint el Reial Madrid, fora el Barça, que a sobre ens guanya les Lligues.