OPINIÓ
Opinió 04/01/2017

De donar coses o fer regals

i
Irene Jaume
3 min

M'encanta fer regals i invertir temps i esforç mental a pensar què li pot agradar a la persona en qüestió: què necessita, què ens uneix, per què em ve de gust fer-li el regal, quan va ser la darrera vegada que li'n vaig fer un i com va reaccionar (si és la primera vegada, em pos nerviosa i tot per com reaccionarà), agafar al vol totes les preferències que li surtin de la boca o dels ulls... M'encanta fer regals, però cada vegada em fan més peresa aquestes dates en què es donen moltes coses però se'n regalen molt poques.

La immersió dins aquest sistema pervers i extremadament consumista ens aboca a unes festes nadalenques en què tot resta envaït per la publicitat, en què la gent pateix estrès i en què els embalums acaben dissimulant els contenidors i les papereres dels pobles i les ciutats de ca nostra. Una època de regalar per regalar, perquè toca, perquè “si ella em fa un regal, jo li n'hauré de fer un; no fos cosa...”, en definitiva, un període de temps en què el que manco importància té és el regal en si mateix i el que en té més és el fet de comprar, comprar i comprar perquè de l'arbre brollin bosses i capses plenes de coses. Unes coses que en el millor dels casos ens acompanyaran un temps determinat, si és que no acaben en el típic canvi o relegades a un calaix/prestatge/moble indeterminat del menjador o de l'habitació. Coses que es donen com una espècie de transacció obligatòria i heretada, i no regals amb un trosset de nosaltres per a les persones que estimam o, si més no, que tenim en consideració.

Malgrat tot, encara pens que hi ha gent que intenta defugir la voràgine consumista, i no només durant aquestes dates, sinó durant tot l'any. Que sigui una voràgine també fa que sortir-ne sigui més complicat i costós –no només de doblers, sinó d'inversió de temps i esforços–, és clar, però la imaginació i alguns canvis en les rutines poden ajudar a fer manco consumistes i acumulatives unes festes ja de per si ben plenes. Segurament, la majoria de regals, si hi pensam, els podrem adquirir a establiments que no siguin grans magatzems o franquícies, sinó iniciatives del mercat social, botigues petites o d'artesania, per exemple; també podem fer regals que no comportin necessàriament haver de comprar i consumir, sinó que comportin experiències i estones compartides, se m'acut; podem regalar juguetes a les criatures, però també podem intentar que aquelles defugin cànons sexistes i materials tòxics; podríem fer un munter de coses com pensar que el teatre, els concerts, els llibres i la cultura en general també són un regal meravellós i no necessàriament un producte per consumir, també, i sí, podem ser d'esquerres i tenir ganes de desembolicar regals, però també tenim la responsabilitat de fer-ne una lectura en clau política i intentar revertir les nostres pràctiques, a poc a poc i amb bona lletra.

Crec fermament que l'acte de regalar és un acte de generositat i, sobretot, d'estima: d'estimar conèixer l'altra persona, a qui has dedicat una part del teu temps i a qui regales un bocinet de tu sense esperar-ne res a canvi... Perquè no és una transacció, perquè no cal que els regals responguin a un motiu concret com un aniversari o el Nadal (que també, no ens enganem) i perquè, a vegades, el millor regal és saber-nos presents. Reconec que aquesta teoria no és vàlida per als típics amics invisibles de rebot i transaccions obligades, però hem quedat que això no eren regals, així que... Regalau, però regalau amb consciència i amor, que segur que serà millor per a tothom.

stats