OPINIÓ
Opinió 25/05/2016

I després del col·lapse, què?

i
Irene Jaume
2 min

Us he de confessar que pensar en aquest estiu em provoca tristor i impotència. M'explic: ahir vaig començar i acabar 'Els carnissers', la primera novel·la de Guillem Frontera, reeditada enguany per Club Editor. Un retrat excepcional i finíssim de la Mallorca del boom turístic i la decadència de l'aristocràcia escrit el 1968 i amb un punt de premonició. El mateix Frontera, a la nota prèvia de l'obra, diu “Els carnissers volia ser un retrat del moment, però també era, sense que l'autor s'ho hagués proposat, una manera, com n'hi podia haver moltes, d'anunciar el futur”.

I el que em deman és: quin futur ens espera? Què farem, quan haguem col·lapsat? On anirà la gent que el model ja no necessiti i, per tant, rebutgi? Quina fesomia hauran pres les Balears i Pitiüses a cop de grues i excavadores? La cançoneta de “el turisme crea riquesa, llocs de feina i millor qualitat de vida per a la població” ja no acaba de calar com fa uns anys, atès que les dades no acompanyen del tot el discurs: amb quatre milions de turistes més en 15 anys, la renda de la població de les Illes ha davallat un 18%, segons la Fundació Impulsa Balears. A banda d'això, segons el baròmetre d'aquest mes de maig de Gadeso sobre l'opinió ciutadana pel que fa al turisme, un 64,1% consideren que una de les debilitats de l'activitat turística és el treball de baixa qualitat i menys de la meitat de la mostra consideren que és la base del nostre benestar. A tot això se li ha d'afegir la feinada de les persones que tiren endavant el monogràfic 'Tot Inclòs', on s'evidencien dades que fan feredat. Estan a punt de publicar el tercer número i no sembla que la situació hagi millorat d'ençà l'any passat.

La percepció de la població està canviant i és, permeteu-me l'expressió, una bomba de rellotgeria: les pintades al barri antic de Palma no seran més que una anècdota quan d'aquí a un temps la situació sigui (més) insostenible. Despús-ahir, una amiga m'explicava que pel centre de Palma ja costa caminar-hi; una altra, m'enviava un missatge on m'explicava que una amiga en comú estava astorada d'haver hagut de menester una hora per arribar a l'aeroport perquè l'autopista estava estibada de cotxes. Tothom amb qui he anat parlant aquests dies m'acaba dient la mateixa frase “No em vull imaginar a l'agost, com estarà”. I el més fotut és que crec que no ens ho podem ni imaginar, com estarà.

Tot això ho dic conscient del 'luxe' que em permet la distància de viure a Barcelona i que hi haurà gent que pensarà que és molt fàcil i fins i tot covard, però Mallorca també és ca meva i m'ompl de tristesa veure com ens l'hem carregada i ho continuam fent en nom d'un progrés que fa anys que ens enfonya més en la misèria, la precarietat i la destrucció a molts nivells. Si no obrim el meló del canvi de model real, quan serà el moment? L'estiu que ve? Frontera té molta raó quan diu que un dia “algú ens explicarà que el turisme ha alterat els processos històrics de manera irreversible” i no hi haurem pogut fer tot el que es mereixen ca nostra i les generacions que vindran.

stats