OPINIÓ
Opinió 25/09/2017

#decidimcultura

i
Cristina Ros
2 min

Una setmana després del manifest dels prop d'un miler d'anomenats "intel·lectuals i artistes d'esquerra" en contra del referèndum de l'1-O, més de 3.000 "professionals de la cultura" –una etiqueta que ja no és subjectiva ni manipulable: 'professional' és objectivable, és la persona que hi treballa– han signat una declaració que comença amb un "Som cultura" –hi ha representants de tots els Països Catalans–, que la reivindica com a "suma d'eines" per comprendre el món, com a mitjà per a la pressa de consciència i com a peça fonamental per bastir la capacitat de decidir. Aquí mateix podeu llegir-la i signar-la si us hi sentiu identificats. Històricament perseguida pels poders totalitaris, prohibir el dret a decidir de tota una societat és robar-li la capacitat que li atorga la cultura, la capacitat de pensar i determinar com vol que sigui el seu, el nostre futur.

Voldria lligar aquesta reivindicació amb la que feia, aquest diumenge passat, Antonio Casero a l'entrevista que li vaig fer amb motiu de l'homenatge als seus 55 anys de ciutadania menorquina. Aquest andalús, en arribar a Menorca quan tenia 19 anys, tot d'una va entendre que, si volia contribuir a aconseguir drets per a les classes obreres i disminuir la diferència entre les classes socials, només hi havia un camí: elevar el nivell cultural dels treballadors. La cultura pròpia, en aquest cas la cultura catalana a les Illes, havia de ser la via d'integració dels nouvinguts, de creació d'una consciència com a poble i també la força per a la reivindicació dels propis drets. Per això molesta tant als qui, emparant-se en el seu poder i amb l'excusa del bé col·lectiu, només cerquen mantenir el control absolut dels fets però també del pensament.

Així que 'Decidim Cultura', #decidimcultura, perquè, com que resideix en el pensament i en la voluntat individual i col·lectiva, no hi ha poder que pugui aturar-la. Encara més, tota vegada privada dels seus drets, resulta doblement arrossegadora.

stats