OPINIÓ
Opinió 16/05/2017

Els creuers, un mar de dubtes

Guillem Frontera
2 min

Un dels avantatges de la primera joventut és el d’estar alegrement en possessió de la veritat. La veritat acudeix a la teva boca, no necessàriament després d’haver fet parada al cap, i s’expressa amb desimboltura i agilitat. En parlar amb persones una mica més granades, no t’expliques com és que l’experiència i el coneixement enterboleixen la visió de les coses. Per què dubten alguns majors de la bondat absoluta o de la iniquitat inapel·lable dels fets?

Més endavant percebem com una càrrega l’aparició dels dubtes en els mecanismes del nostre judici. El sí i el no es reserven per a les grans ocasions de la Història. Les coses ja no són només bones o dolentes, i hem d’acudir als matisos per a situar-les al menys inadequadament possible.

(És clar que sovint aquest no és el procés, massa esquemàticament esbossat, de totes les persones. N’hi ha que es mantenen impertorbables en el sí i en el no quotidians, perquè han abdicat de la seva condició d’animals racionals i s’han lliurat incondicionalment a grans dogmes universals o a bastardes disciplines de variat caràcter. Aquests van al cel o guanyen eleccions, però també en perden; i sovint són escopits per la maquinària que ells lubricaven)

Hi ha societats i formes de vida que encara intensifiquen l’exercici del dubte. Aquí, al nostre petit país insular, vivim sota una barrumbada de notícies que ens arriben servides en recipients fets d’interrogants. Fa no gaire dies, per exemple, el president de l’Autoritat Portuària, Joan Gual de Torroella, anunciava que la presència de creuers a Eivissa s’incrementaria en un 35%. Tocaria ser una bona notícia? I en quins termes, els de la macroeconomia o els de la vida quotidiana de les persones, dos mons cada dia més allunyats –a l’espera d’enfrontar-se de veritat? En general, ens passa amb tot el que té a veure amb turisme, amb territori i els recursos naturals. Queden lluny els anys que les estadístiques del turisme injectaven optimisme a la població. Ara el futur és un territori on les coses s’esdevenen sota mirades carregades d’interrogants que afectaran les nostres vides personals i la pervivència del país.

El que ens queda, i anirà a més, és un escenari on la cerca de la veritat és cada dia més plena d’obstacles perversament dissenyats per fer-la inaccessible i, fins on sigui possible, suplantar-la per la sempre bastarda veritat oficial.

stats