CORRENTIA
Opinió 21/10/2017

La conjura dels grossos i la igualtat

Guillem Frontera
2 min

La senyora Carmen Calvo és secretària d’Igualtat del PSOE. Encara que en aquest moment no tingués cap càrrec, el seu currículum polític l’autoritzaria igualment a parlar en nom del partit. Per assenyalar encara que sigui una sola fita, recordeu que va ser ministra de Cultura entre 2004 i 2007 amb el senyor Rodríguez Zapatero. Vol dir, tot plegat, que quan parla podem dir que és una veu de la formació socialista.

Ara ha parlat, justament quan s’anuncia que el 155 prendrà el comandament dels Mossos d’Esquadra i dels mitjans de la CCMA –llegiu TV3 i Catalunya Ràdio. L’actuació moderadora de la policia catalana i la lluminosa tasca de mostrar la veritat per part de TV3 mereixen un càstig, que consisteix bàsicament –ja es veurà després en què degenera aquesta ominosa decisió– en la desactivació de les línies mestres d’uns organismes que s’han fet insuportables per la seva exemplaritat. Els Mossos no són ja els herois de primera hora en la resolució del cas dels atacs terroristes de les Rambles, una professionalitat que a segona hora es va voler contaminar. I TV3 no haurà mostrat impunement al món unes imatges que qüestionen la qualitat de la democràcia espanyola. Ho han de pagar.

En aquesta conjura s’han aplegat el PP i el PSOE (i Cs), per a vergonya d’alguns socialistes silenciosos i gaubança d’antics dirigents –subratllem en aquest punt el decòrum funàmbul de Francina Armengol. Qui notaria ara la diferència entre Pedro Sánchez i Susana Díaz? Qui notaria la diferència entre els seguidors d’un i l’altre? El PSOE no desmereix gens de la capacitat del PP de fer-se odiós a la sensibilitat de la majoria de catalans.

I justament coincidint amb l’anunci de les intencions dels dos partits grossos –grassos i engreixats–, la senyora Carmen Calvo llança al món aquest missatge: “La Generalitat, los medios de comunicación y las fuerzas de seguridad tienen que ser neutrales”. L’exministra, idò, ens obsequia amb un alè d’esperança, perquè com a secretària d’Igualtat es deu referir també al govern espanyol, a TVE, a TeleMadrid i a les forces de seguretat espanyoles. Una veu tan autoritzada com la seva és segur que no xerra per xerrar. Llevat que no sàpiga per on paren les ribes del concepte de vergonya. Però no tenim dret a pensar malament –podria ser perillós.

stats