Els seguidors més nostàlgics encara recorden el darrer ascens del Mallorca a Primera: va ser a Vallecas i dijous passat se’n compliren 20 anys. Mentrestant, els responsables actuals del club -alguns dels quals aleshores encara no havien acabat l’EGB- volen confeccionar una plantilla a cost zero per intentar repetir la proesa, però ara a Segona A. No és necessari ser gaire viu per adonar-nos de com han canviat les coses aquestes dues dècades. Aquell "Mallorqueta" que el doctor Beltran va presidir i després va entrenar Héctor Cúper no té res a veure amb l’actual, dirigit des de l’altre cap de món i per persones poc identificades amb el sentiment mallorquí i mallorquinista. El club viu el pitjor moment, tant institucionalment com esportivament; la moral dels aficionats està per terra i en són ben pocs els qui pensen que realment la situació pot capgirar-se aviat. Els optimistes que encara queden consideren que el club fa feina per dur cap a Palma jugadors que s’impliquin en el projecte que dirigirà Vicente Moreno. Així mateix, també és cert que a hores d’ara no és gens il·lusionant veure que la majoria dels futbolistes que han fitxat passen la trentena, que venen amb la carta de llibertat i que en els respectius clubs d’origen no han destacat gaire. Suposam que el Mallorca voldrà fer una plantilla equilibrada, però intuïm que sobretot hi prevaldrà l’experiència i la veterania. De moment, tota la línia defensiva ben bé pot superar els 120 anys. Això no vol dir que aquests jugadors no siguin competitius: tenim exemples d’esportistes que estan més a prop dels 40 que dels 30 i que ofereixen un rendiment espectacular (Federer, Feliciano López, Pau Gasol, Buffon), però sabem que el futbol requereix una altra condició física i mental per disputar com a mínim 42 partits, i no parlem ja de l’exigència de la Segona B. L’aficionat mallorquinista s’haurà d’oblidar del futbol convencional, d’aquell que majoritàriament es juga arran de terra. La categoria no dona per a més i els futbolistes, tampoc. Per tant, el tòpic de "s’ha de guanyar com sigui" serà més realitat que mai i el "com sigui" quedarà al marge de qualsevol subtilesa futbolística.
