OBSERVATORI
Opinió 24/09/2016

Uns certs moviments

i
Cristina Ros
3 min
Uns certs moviments

Aquí, ja ho sabem, o no plou gens o plou massa, parafrasejant Raimon en una versió de setembre de 2016 del seu Al meu país la pluja. La setmana ha vengut plena de moviments al voltant de la cultura i tot fa pensar que les properes setmanes aquests moviments poden ser intensos, atès que encara no han trascendit algunes de les iniciatives que, previsiblement, coneixerem d’aquí a no res.

Aquest és un país petit i tot se sap. Ho saben dos i se n’assabenta tothom. El fet, en tot cas, és que sembla que les veus que s’han aixecat en els darrers mesos en protesta per la inoperància en la gestió cultural de les principals institucions balears han sacsejat els partits que fan part dels pactes de govern i potser han entès que, si bé la cultura no dóna vots, la insatisfacció cultural en sol restar, i molts. Massa coses ja comencen a penjar del fil del no arribarem a temps. I si bé les obres d’un edifici necessiten uns mesos o uns anys, però més o manco se’n poden calcular els terminis, dinamitzar culturalment una societat és un tema més complex, difícil de pressupostar i més difícil encara de fixar-ne un calendari.

El consum cultural

L’enquesta sobre els hàbits de consum cultural a les Illes, els resultats de la qual anunciaren la consellera Ruth Mateu i el director general Jaume Gomila, té alguns resultats sorprenents, per posar-li qualque qualificatiu. Si més no perquè ens diuen que conèixer aquestes dades és una passa prèvia i necessària per a l’elaboració de l’anunciat Pla de cultura 2016-2020.

La realitat és que un sondeig sobre quants llibres es llegeixen a l’any, quantes exposicions es visiten o quantes obres de teatre es van a veure, té un marge d’error similar al de les enquestes sobre la freqüència en la pràctica del sexe. Qui més qui manco diu més del que practica. Si el 25% de la població balear fos consumidora habitual de cultura, com es recull en l’estudi, no diré que el Pla de cultura no seria necessari, però sí que podria aixecar-se des d’unes bases més sòlides. És clar que si s’entén que anar una vegada al mes al cinema et fa entrar en la llista dels consumidors habituals de cultura, el pla té moltes possibilitats de construir-se sobre uns fonaments corcats. Qualsevol dia que mirem la cartellera ens trobarem amb només un 25% de pel·lícules que fan cultura, això a tot estirar. La immensa majoria fan l’efecte contrari. I com que no crec que l’enquesta hagi valorat la qualitat de les pel·lícules que va a veure cada enquestat, millor que s’oblidin les dades i es vagi per feina.

Podem i el Consell de la Cultura

La formació Podem ha estirat aquesta setmana les orelles al Govern per la gestió que es fa de la cultura, recollint la inquietud que s’ha manifestat en els darrers mesos. Segons fonts del Parlament, la formació que lidera Albert Jarabo no s’ha quedat només en la queixa, sinó que ha passat per registre una instància dirigida a l’Executiu balear i als consells insulars perquè activin “una política de canvi en l’àmbit de la Cultura, element primer perquè la transformació pugui donar-se fonamentalment en l’àmbit social”. Amén.

Podem proposa la creació d’un Consell de la Cultura, amb capacitat organitzativa i programàtica, amb atribucions i competències en la creació de polítiques culturals (Àngela Maria!). En temps de Bàrbara Galmés com a consellera d’Educació i Cultura es va estudiar aquesta possibilitat, però no es va anar més enllà. Palma sí que va formar un Consell de la Cultura quan Nanda Ramon era la regidora. Encara ara ignoram si varen fer res. En tot cas, benvinguda la proposta de Podem, si s’aconsegueix que tengui efecte i que es faci amb més cap que peus.

Quin temps li queda a l’IEB?

Dies? Setmanes? En un moment que també les funcions de l’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB) són motiu de debat, aquest es pot tallar per la soca o pot brotar amb més força amb la desaparició de la institució. Crida l’atenció que per crear una entitat similar, amb un altre nom i una reorganització de les àrees competencials, s’hagi d’acabar amb l’existent. Hi haurem d’estar atents perquè, com ja va passar a l’anterior legislatura, l’IEB o el que es digui d’aquí a dos dies, fa les funcions de Direcció General de Cultura, que no se sap per què es manté.

Què fa l’Institut Ramon Llull?

Mentretant, de l’Institut Ramon Llull a les Balears o de les conseqüències de la reincorporació de les Illes a l’IRL no en sabem ni poc ni res. O Lluís Maicas no fa o no aixeca la veu pel que no pot fer. No calien tants altaveus al reingrés per a una gestió tan silenciosa, tan desconeguda... tan inexistent?

stats