08/06/2013

Carta a Alberto Ruiz-Gallardón: 'La cella d'Aznar'

2 min

No sé si li han dit, senyor Gallardón, que les seves celles s'assemblen cada dia més al bigoti d'Aznar. Si n'hi afaitessin una i l'adherissin a sobre del llavi superior de l'expresident, no notaríem la diferència. Ja deu ser aquest el sentit del seu gir polític dels últims mesos.

Vostè és com aquells conductors que portes enganxats al darrere del cotxe i et van ensenyant el morro perquè notis el seu alè al clatell. Estudien per on et passaran mentre fan cops de volant a una banda i l'altra. Pensàvem que superaria Rajoy per l'esquerra, però al final ha vist forat per la dreta i serà per on l'acabarà avançant. Tant és, suposo. La qüestió és deixar-lo enrere, accelerar i arribar el primer a completar el circuit: president de la Comunitat de Madrid, alcalde, ministre i qui sap si algun dia no gaire llunyà president del govern espanyol.

Diuen que el retorn d'Aznar a la primera línia política seria per persona interposada, i que l'hauria triat a vostè, de la mateixa manera que en el seu dia vostè ja va acomboiar la carrera política d'Ana Botella fins a l'alcaldia de Madrid. El seu gir a la dreta des del ministeri de Justícia, amb la restricció del dret a l'avortament o la fi de la justícia gratuïta per a tothom, ha fet que la gent d'esquerres que es va deixar seduir per les seves dots d'entabanador ara se senti traïda i el vegi com aquell veí que semblava tan bona persona fins al dia que es descobreix que d'amagat portava una altra vida.

El seu canvi deu tenir més a veure amb l'ambició que amb la ideologia. Ara ha vist aquesta oportunitat i mira d'aprofitar-la, igual que fa anys va intuir que, amb la seva veu, simpatia i glamur intel·lectual, podria guanyar-se els progres de Madrid, tan necessitats d'un altre Tierno Galván. Si fins i tot li van dedicar la portada de la revista gai Zero , se'n recorda? Era l'època en què vostè tenia els pitjors enemics a dins del seu partit, que el veien massa avançat. No és estrany que amb aquesta dreta espanyola, encara avui tan rància, vostè ens semblés modern.

Tenim el món dividit entre els que pensen com nosaltres, que són els bons, i els altres, que són els dolents. Però perquè els dolents encara semblin més dolents, és necessari que en triem un i el designem el "bo" oficial. Aquest era vostè, la cella d'Aznar que va conrear amistats perilloses amb els de la cella de Zapatero.

Té la biografia ideal per a un agent doble, ara ensenyo això, ara amago allò: el seu pare, un destacat monàrquic antifranquista; el seu sogre, José Utrera Molina, exministre del dictador. Potser el nom del seu padrí polític desequilibra la balança: Manuel Fraga Iribarne.

stats