OPINIÓ
Opinió 29/05/2017

Un cas paradigmàtic

i
Cristina Ros
2 min

Aquesta setmana passada vam saber que l'Estat espanyol es retira del consorci de la Platja de Palma i que reclama al Govern balear la devolució dels 17 milions d'euros que havia atorgat per a inversions i millores a la zona. Han passat anys i panys, governs de tot color i aquesta partida finalista no s'ha executat. Com si la Platja de Palma tingués tots els problemes solucionats, com si l'Ajuntament de Ciutat anàs sobrat per invertir a la zona i aquests doblers a tots ens patinassin, s'ha deixat perdre aquesta milionada per ineficàcia dels qui han estat al capdavant de les institucions, no aquesta, que en part també, sinó sobretot de l'anterior i de la d'abans de l'anterior. A una no li val que li diguin que els mecanismes de les administracions estan mal greixats, que semblen fets per posar pals a les rodes de qualsevol iniciativa. Canviem-los, millorem-los. Aquesta és també la responsabilitat de les persones que governen: fer que el servei públic sigui eficaç.

El cas dels 17 milions de la Platja de Palma que s'han menystingut és molt significatiu, per la pèrdua de l'oportunitat de millora d'una zona deprimida i necessitada i també perquè no és únic, ni prop fer-hi. Recordem que l'Estat va reclamar el reintegrament dels 7 milions de fons estatutaris que s'havien concedit per al centre d'interpretació de la Reserva de la Biosfera a s'Enclusa de Menorca. Recordem que estan en greu perill de ser properament reclamades les partides per a Can Weyler o per al Centre Internacional de Fotografia, entre d'altres. I recordem totes les partides de fons europeus que s'han perdut. Convé saber que quan l'Estat reclama el reintegrament d'una partida no només es cobra els interessos (dels 7 milions que es destinaven per a s'Enclusa, Balears n'ha hagut de retornar 9 de milions), sinó que no hi ha possibilitats de negar-te a la devolució. Simplement l'Estat ens ho descompta dels doblers anuals que han d'arribar.

Mentre ploram amb tots els motius del món pel finançament injust, mentre tenim una comissió conjunta amb Catalunya i el País Valencià per a la reclamació d'un balanç fiscal que no ens arrabassi fins i tot la pell, mentre ens cansam de dir que amb els doblers que ens arriben els executius autonòmics tenen una capacitat de govern molt limitada, hauríem de calcular quants de doblers (d'Espanya, d'Europa, nostres al cap i a la fi) hem deixat i deixam que es perdin. El recompte no s'ha de fer per estirar-nos les orelles i els cabells en pla flagel·lació, sinó perquè convindria saber què ens passa i per què ens passen aquestes coses com les de la Platja de Palma i posar-hi remei. També per si un dia tenim una hisenda pròpia o un finançament més just, l'hauríem de saber gestionar.

stats