05/06/2013

El cafè de cada dia

2 min

Cada matí vaig a aquest bar a fer un cafè amb llet i un suc de taronja. A la barra, despatxa la cambrera de tota la vida, que, de passada, ensenya l'ofici a un cambrer en pràctiques. A la cuina hi ha una cambrera jove que, de tant en tant, ajuda a la barra. Si les que atenen són les dues dones, tot va com una seda. Tenen memòria i és un goig veure com dominen la màquina, com tiren el marro al calaix, com posen el sobre de sucre i la cullereta al platet amb un gest acostumat. Però el noi en pràctiques és letal. I avui li toca a ell.

Li demano un cafè amb llet amb got i un suc de taronja. M'agrada el cafè amb llet amb got perquè sempre m'ha agradat veure les venedores dels mercats que van de tant en tant al bar i en tornen amb una safata plena, tots els gots tapats amb un tovallonet de paper blanc amb ribets blaus, foradats per la cullera, a dins. Però sobretot el demano amb got per poder controlar quanta llet m'hi tira. No és fàcil dir-li "prou" a aquest noi. Entre que dius "prou" i ell envia l'ordre d'aturar la mà al cervell, passen cinc segons (ho he cronometrat). Per tant, has de dir-li "prou" cinc segons abans d'hora.

Fa el cafè, l'abandona allà i, tot seguit, es posa a fer el suc. Talla parsimoniosament les taronges, les col·loca a la màquina, contesta al telèfon, apunta una comanda. Em serveix el suc, em pregunta si vull sucre (mai en vull), li diu a la mestressa que cobri un te (ell no pot tocar la màquina). I aleshores, finalment, em pregunta com vull la llet. Sempre la demano molt calenta, perquè com que el cafè fa dos minuts que està fet ja deu estar fred. Hi vaig cada dia, cada dia li demano el mateix. I ell cada dia fa primer de tot el cafè i, tot seguit, es posa a fer la resta de coses. "Prou!", dic. I al cap de cinc segons el raig de llet s'atura. Sens dubte, quan acabi les pràctiques, se'l quedaran.

stats