Les notícies sobre el nou pla del Jonquet a una sempre li fan aixecar les orelles. Fa tants d'anys que hi estam a l'aguait i s'ha passat per tants moments de perill, que tot anunci per part de Cort s'ha de mirar amb deteniment i llegir fins a la més petita de les lletres, com mereix el que és un dels pocs barris singulars que li queden a Palma en la seva façana marítima.
El Jonquet –no és la primera vegada que ho dic– ha de seguir, en certa mesura, el model de la reforma que es va fer al Puig de Sant Pere i, en cap cas, a la Gerreria. És clar que el desastre de la Gerreria no té cabuda, governi qui governi, perquè la declaració del Jonquet com a BIC aturaria una barrabassada com aquella, així com qualsevol acció que estigui en contra de la figura de màxima protecció. El Jonquet, a més, té actualment dos grans avantatges més: d'una banda, uns veïnats cohesionats, amb criteri i que han demostrat estar decidits a fer front a qualsevol acció que pugui trencar la naturalesa del barri; d'altra banda, no es pot obviar que Cort té un bon equip al capdavant d'Urbanisme, amb uns directors generals que tenen uns coneixements i una sensibilitat molt per sobre del que hi ha hagut a altres èpoques. Entre les amenaces més potents que té el Jonquet hi ha el barri de Santa Catalina, amb el qual comparteix fins i tot un carrer. En compte que l'especulació d'un barri, la pujada de preus dels seus habitatges i comerços, amb la gentrificació que pateix és molt fàcil que passi d'un costat del carrer a l'altre.
Aquest dilluns mateix, en la presentació del que s'ha anomenat 'nou Jonquet', el regidor d'Urbanisme, Toni Noguera, ha remarcat que "el Jonquet continuarà sent un barri singular els propers 50 o 70 anys", segons llegim en la informació de Jaume Vinyas. I una voldria remarcar la importància de l'adjectiu singular, si més no perquè convendria que s'aplicàs en totes i cadascuna de les intervencions. M'explicaré.
La singularitat d'un barri no només se sosté per la seva protecció. El fet que s'hagi rebaixat l'edificabilitat és una gran cosa, però el Jonquet té un gran solar per edificar a la part del Mar i Terra i un altre de més petit a la part de la Feixina. Per a una, la singularitat es mantindrà si s'obliga a fer un tractament singular de cada habitatge. Els blocs, ja siguin de pisos o d'adossats, en projectar-se de manera unificada, eliminen la singularitat de qualsevol barri, el converteixen en urbanització, a vegades d'estil folklorista i altres vegades contemporani, però urbanització al cap i a la fi. El Jonquet és un barri singular, amb habitatges tradicionalment concebuts singularment. Així es conservi i es faci per molts d'anys.
