17/06/2013

Les autopistes de l'educació

2 min

Com que a Balears no ens privem de res, tampoc no ens podíem privar del nostre propi escàndol d'espionatge. El bauzagate va consistir en un cas de seguiment, via detectius contractats per agència, d'una colla d'alts i mitjans càrrecs del segon Pacte de Progrés, i especialment del PSM, a veure què en sortia. No en va sortir res, però el PP de Balears s'hi va gastar una mica més de quatre mil euros, com sol succeir en el finançament dels partits polítics, i especialment d'aquest, el partit hegemònic de la política espanyola.

Parlo de bauzagate però el que ha sortit a donar la cara per l'escàndol ha estat el provecte Miquel Ramis, que ho ha estat tot, ho segueix essent tot i previsiblement serà molt més dins el PP illenc, perquè té la virtut que aparentment no ha conegut mai la vergonya ni s'espera que la conegui. Segons Ramis, l'espionatge a polítics esquerranosos va ser "completament legal, i figuren les factures pagades a l'agència de detectius, amb IVA i tot". El mateix Ramis se'n fa creus que algun dia el seu partit hagi fet algun pagament completament legal, ni que fos per dur a terme una activitat políticament i moralment miserable. És una pena que la majoria de transaccions comercials dutes a terme en temps dels anteriors governs del PP no puguin justificar-se amb una facturació tan transparent com la d'aquest nou despropòsit.

Naturalment, el primer que va fer Ramis, com a bon supervivent de mil i una corrupteles, va ser intentar posar la persona del president a recer. Llàstima que la justificació no li va sortir gaire convincent: "Crec que Bauzá [que en temps de les escoltes a pessemers només era candidat a la presidència del Govern Balear] no n'estava al corrent", va afirmar el portaveu Ramis. No ho va negar categòricament: només va dir que " creía que no " hi havia hagut connexió entre aquesta decisió impresentable i el pont de comandament de qui ha acabat essent el pitjor president (i ja és dir) de la història autonòmica (ja no direm democràtica) de Balears. De vegades, fins i tot els mentiders professionals es fatiguen o vacil·len a l'hora de mentir en nom de segons què o de segons qui.

Ens recorda les èpoques glorioses del president Matas, que mai no va saber què van fer els alts càrrecs que l'acompanyaven a Sant Petersburg en una casa de barrets anomenada Rasputin, com tampoc va saber mai quant costava el Palma Arena. Hi ha dirigents que no arriben a tenir mai consciència del que succeeix sota les seves àrees directes de responsabilitat. Hi ha ciutadans que fan veure que no s'assabenten mai del que fan o deixen de fer aquests dirigents, i que tornen a votar-los una vegada i una altra, a veure si en treuen alguna cosa. I després, només després, hi ha la llàstima i la condescendència amb què hem de rebre (quin remei ens queda) segons quines notícies. Espionatge a la política balear: era, segurament, el que ens faltava per veure. Però no ens estiguem de res, que al cap i a la fi som en el camí, com va prometre Bauzá, de les autopistes de l'educació.

stats