Publicitat
Publicitat

Virus 00000014Z i la identitat

No el reconeixeríeu pel DNI, que només ell sap de memòria, com es va aprendre el telèfon que repeteix mecànicament quan l'hi demanen. La Seguretat Social li assignà un número diferent dels altres dos, i diferent també dels del seu compte i la tarja de crèdit. Cada pic que algú li pregunta què nom, ell pensa que n'hi ha molts, de Joans que dilluns faran el sant. En canvi, aquells dígits el fan únic i insubstituïble. El representen.

Un dia, per culpa d'una epidèmia zombi, una abducció extraterrestre o, en qualsevol cas, per mor d'un fenomen paranormal, en Joan es desperta convertit en el número 00000014Z. Cap símptoma. Si en Joan s'hagués despertat dient-se Cristina en comptes de Joan, se n'hauria adonat tot d'una, que passava qualque cosa; no és el cas. El virus també ha afectat altres persones i roman latent durant una temporada. S'escampa imperceptiblement fins que esclata.

Llavors descobrim que, arran d'una invasió d'ultracossos, els infectats han realitzat operacions de forma inconscient i involuntària, hipnotitzats. Han comprat i venut pisos, han fet la declaració de la renda, com si responguessin a les ordres d'una força superior que els dominava. Ja no es representen a si mateixos, sinó a la Infanta desimputada. Han estat els seus clons, sense adonar-se'n ni aprofitar-se'n. Els experts intenten esbrinar si el contagi és fruit d'una mutació genètica o què passa, però ningú no està en disposició de donar explicacions.

Si això fos una pel·lícula apocalíptica, ara arribaria un heroi científic amb una teoria encertada que salvaria la humanitat. Com que no ho és i els científics han d'exiliar-se a l'estranger, en Joan se'n va a les festes de Ciutadella per celebrar que ha recuperat la seva identitat donant-ho tot com si acabàs el món.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF