Publicitat
Publicitat

Tres consells per a un cap escolta

En anglès, els caps escoltes s'anomenen scout leaders (literalment, líders escoltes ). ¿Un cap és un líder? Tot i que no estem habituats a parlar-ne, l'escoltisme és un moviment educatiu que promou el lideratge tant entre els infants i joves com entre els caps. El lideratge és el procés d'influir els altres en la comprensió i l'assoliment d'un acord sobre què cal fer i com cal fer-ho per assolir uns objectius compartits, així com el procés de facilitar els esforços individuals i col·lectius per assolir-los.

En l'escoltisme, això es veu molt clar: en qualsevol unitat escolta hi ha un objectiu compartit i tothom està en diversos moments fent de seguidor, confiant en un company que en aquell moment coneix una ruta o que és el responsable d'una activitat; però també està fent de petit líder, en el sentit d'assumir responsabilitats, prendre la iniciativa, tenir un projecte a desenvolupar i posar-se al capdavant d'un grup, sigui per empènyer-lo, sigui per aglutinar-lo i mobilitzar-lo.

El lideratge és el motor per canviar allò del nostre entorn que no ens agrada o per impulsar els nostres somnis. El moviment associatiu en general i l'escoltisme en particular no tenen una doctrina ad hoc sobre el lideratge però sí que tenen unes formes molt arrelades de practicar-lo. Tots ells destaquen la importància d'una causa comuna sense la qual el lideratge no té sentit, tots estan d'acord que les persones que són referents alimenten els lideratges i els projectes compartits, i que l'esforç, el mèrit i la voluntat de superació ens fan millors a tots. I finalment, també saben que les competències que transmeten tenen importància tant per construir una societat millor com per fer créixer persones amb bones qualitats professionals.

Voldria remarcar tres idees en forma de consells adreçats a un cap escolta i relacionats amb la pràctica del lideratge.

Primer: en un context professional molt competitiu, no menysvaloris el que estàs fent a l'agrupament o als equips associatius. Estàs contribuint a construir i millorar la realitat. Ser cap escolta t'ha de donar un bon grau d'autoestima. Si ets cap escolta estàs desenvolupant unes competències molt importants per a la teva vida i per a la vida dels altres. Pensa que hi ha directius que estan ocupant alts càrrecs en el sector públic i privat i que no tenen ni la meitat d'aquestes competències. Un cap escolta sap donar resposta a contextos de vida molt diferents. Aquestes habilitats són molt preuades per un món on es buscaran funcions directives polivalents.

Segon: compte amb l'activisme per inèrcia. El perill més gran de les persones molt orientades a l'acció, fins i tot com a responsables de grups, és creure que l'acció per l'acció ja val. I és cert que necessitem els resultats, però els resultats han d'estar guiats per un punt de reflexió que doni sentit i transcendència al que fem i volem fer. El que valoren més els seguidors del lideratge és un intangible: la construcció de sentit. I això no és acció. La construcció del sentit és una construcció filosòfica i espiritual. Construir sentit implica reflexió i profunditat. Per tant, aquest punt vol dir que quan facis exercici no només has de treballar la musculatura física, ni tan sols la mental, sinó també l'axiològica, l'existencial i l'espiritual. Perquè és en aquestes musculatures on es troba la font del sentit.

I tercer: en el camp de l'escoltisme un dels perills més grans que té un cap escolta és cremar-se ( burn-out ). Perquè el lideratge social implica donar molta energia als altres i això provoca un efecte de vampirització. El lideratge social genera en els líders una transmissió positiva d'energia. Els seguidors ràpidament la capten i la volen i la reclamen. És energia esperançadora, positiva. La pregunta és: ¿on trobarà el cap escolta la font de regeneració d'energia? O altrament dit: ¿el cap escolta ha de ser una pila o una dinamo? Quan diem: "Hem de recarregar piles", ens imaginem que l'energia ens vindrà de fora. Però això és un error. Perquè de l'energia de fora sempre n'ets dependent. En canvi, si et converteixes en una dinamo, si trobes una font interior per enfortir la teva energia, evitaràs el burn-out . I això, com hem dit, no es fa només amb l'exercici físic o fins i tot amb l'acadèmic, amb l'intel·lectual. És més amb l'axiològic o l'espiritual. Vol dir incorporar en la nostra preparació i creixement estones de silenci, de reflexió, de distanciament, d'autoconeixement, de meditació, etc. És aquí on trobarem aquesta energia interior. I a partir d'aquí, bona feina!

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 13/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT