Opinió 21/08/2017

Terroristes, Mossos, Govern català i societat civil

Mentre ens manifestem, per reivindicar que la nostra illa de llibertat es mantingui encara que sigui a precari, convé també al mateix temps denunciar la hipocresia que ens envolta

i
Albert Roig
2 min

1. Els terroristes. No puc fer altra cosa que repetir el que ja he escrit altres vegades quan hi ha un atemptat terrorista i sobretot quan ens toca tant de prop: Que bèsties!!! I a costa de fer-me repetitiu subratllo novament que no hi ha cap idea que estigui per damunt de les vides humanes. Ho vaig dir i escriure quan Charlie Hebdo i ho he anat reiterant en els diferents atacs terroristes que s'han anat produint d'aleshores ençà. Però mentre ens manifestem, per reivindicar que la nostra illa de llibertat es mantingui encara que sigui a precari, convé també al mateix temps denunciar la hipocresia que ens envolta. I recordar una vegada més les paraules el filòsof eslovè Slavoj Žižek al The New Statesman quan la massacre de Charlie Hebdo (en podeu trobar una crònica en català al Núvol.com)

2. Els Mossos. Han demostrat que són un autèntic cos de seguretat, una policia preparada per una situació tan extrema com la que viu Barcelona i tot Catalunya des de dijous passat. I això malgrat els obstacles que els han posat des de Madrid (concepte) des de fa temps -inclosa la negativa d'incorporar 500 nous agents- i que han hagut de superar preparant-se com cap altra policia. L'actuació que han tingut, tant des de la prevenció com des del minut 0 de l'atemptat, ha rebut elogis i el reconeixement internacional.

3. El Govern català. Ha actuat com un veritable govern d'un estat. Mentre el Govern espanyol arribava tard i malament -just a fer-se la foto i sense saber què dir- la reacció des del primer moment del Govern català ha estat en el lloc que se li espera: ràpida, seriosa i m'atreviria a dir que impecable. A ulls del món els consellers catalans eren ministres, els veritables interlocutors amb els governs dels altres estats.

4. La societat civil. Una vegada més ha demostrat ser oberta, solidària, participativa. Des dels taxistes que voluntàriament i de forma gratuïta traslladaven les persones, fins els comerços que oferien menjar i beure -i fins i tot allotjament en el cas del gremi d'hotelers- a aquells que quedaven confinats darrere les seves persianes mentre els Mossos feien la seva feina en ple cor de Barcelona. I també la societat civil, la gent ha respost a l'atemptat recuperant la Rambla amb promptitud i al crit de "No tinc por" retornar-li lentament la seva alegria.

5. I, finalment, de fons la situació política que enfronta Catalunya i Espanya de la qual només puc fer que reproduir íntegrament les paraules de Josep Ramoneda en el seu darrer article a l'Ara.cat: "... qui caigui en l’obscenitat d’intentar utilitzar el dol col·lectiu en benefici de les seves posicions en la qüestió catalana es cobrirà d’ignomínia". Des d'alguns mitjans de Madrid (concepte) i des d'alguns mitjans catalans contraris al procés ja n'hem tingut uns clars exemples. Miserables.

stats