Publicitat
Publicitat

CORRENTIA

Tapa’t el nas i vota

Avui és un dels dies que no ser alguna cosa esdevé aquella part de tu que et reconcilia amb tu mateix. Com que sembla un joc de paraules, diguem-ho d’aquesta altra manera: avui seria una càrrega moral la militància en el PSOE. Què faria, qui votaria? Em sentiria obligat a renunciar a la dignitat del vot en blanc per evitar alguna catàstrofe? I quina catàstrofe? És clar, cal jerarquitzar les catàstrofes i contribuir a fer surar la menys devastadora: Pedro Sánchez o Patxi López? Més val no prendre per no haver de triar. Aquests dies –aquests mesos, en realitat–, tots haureu pogut comprovar com els vostres amics socialistes passegen les ombres mortes: l’angoixa vital i històrica, tant com els dilemes més immediats, no els permet albirar cap horitzó que no es defineixi per ser més o menys aterridor que un altre. 'Brutta situazione', que, d’altra banda, és el resultat d’un llarg procés de renúncies ideològiques i de polítiques erràtiques.

Ser la persona de més pes d’un partit com el PSOE és un afer de gran consideració. Iñaki Gabilondo es posiciona al costat de Patxi López. Segur que és conscient d’optar pel mal menor: el socialisme ha d’haver tocat fons ja fa anys si qui millor el pot gestionar és aquell que es decantà pel PP en detriment del PNB per governar al País Basc. D’altra banda, Pedro Sánchez posa en qüestió la filosofia de la pedrera socialista, incapaç de nodrir amb garanties el primer equip.

En dies com avui, et tapes el nas i votes. L’únic sentiment positiu que t’acompanya és la gratitud a Susana Díaz, que s’ha desqualificat dràsticament en prestar atenció a la cultura –t’ha facilitat, per tant, l’elecció. La cultura és un assumpte embullat, sobretot quan en parla una persona notòriament inculta. Les propostes de la senyora Díaz ens arriben en un escrit de qui no sap escriure ni raonar, atributs de la incultura, però que, sobretot, no té cap idea digna de no ser llançada a les escombraries. L’escrit s’indigesta des de la primera frase. Esborrona pensar que aquesta dona se senti cridada a les més altes responsabilitats i que l’enlairin tants de militants amb entusiasme khomeinista. Escarrufa pensar que pugui assolir el seu objectiu. De moment, alguna cosa en la seva actitud ens diu que ha començat a sentir-se imprescindible.

Etiquetes

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 23/07/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT