Cristina Ros
25/06/2013

Sou del mateix partit, aprofitau-ho

3 min

PERTINENÇA. Els qui ens hem dedicat a observar o a gestionar qualque àmbit de la cultura ens hem cansat de sentir que aquella Fundació o aquella altra pertany a l'Ajuntament de Palma i no al Govern balear, que un teatre en concret és del Consell de Mallorca o del de Menorca i no de tal o qual ajuntament, que una institució ha de comprar una pintura de no sé quin artista perquè no en té a "la seva" col·lecció, que el Govern balear no té cap sala d'exposicions pròpia (cosa que no és vera, perquè tot i que sigui compartit té Es Baluard, almanco), i per això diuen que fa servir la Llonja a temporades i a més ara se'n refà una altra on abans ja hi havia l'anomenat Espai Ramon Llull... No en tenim prou d'espais expositius sense pressupost suficient, que n'han de fer un altre que a més es veuen obligats a pagar-lo menorquins, eivissencs i formenterers. A Formentera, per exemple, no en tenen cap, de sala en condicions. Per què no la fa a Formentera, el Govern? Es fa mal d'entendre aquest sentit de la pertinença que tenen els polítics. I és tan fort que a vegades s'ha expressat (jo ho he sentit) amb un "no pens deixar el castell de Bellver a aquest grup, perquè sempre em critiquen".

ARA COM ARA. Tots sabem que aquesta separació rígida del patrimoni públic, el sentit de la pertinença, l'han tengut tots els partits quan han governat. Amb el Pacte, cada partit en el seu regne, era impossible de fer entendre que calia una planificació conjunta per rendibilitzar els béns i activitats culturals, per bé de tothom. I ara que Govern, consells de Menorca, Mallorca i Eivissa, Ajuntament de Palma i una part important dels ajuntaments de les Illes són governats pel mateix partit, podrien aprofitar l'oportunitat. Bé, ara per ara, allò que observam és que ho aprofiten per imposar retallades, ideologia, polítiques lingüístiques, etc. Però en cap cas no hem percebut la intenció d'aplicar aquesta coincidència política per fer amb la cultura i el patrimoni un projecte de país. Upss... Què he dit? País?

L'OPORTUNITAT. Si s'aprofitàs l'ocasió de la coincidència de color polític al front de la immensa majoria d'institucions, es podria fer un gran pla mancomunat per a la cultura d'aquestes illes. Fer un projecte cultural que tengui en compte les infraestructures existents, el patrimoni que tenim entre tots, les col·leccions d'art públiques, els circuits teatrals, els espais per a la música o la dansa, els recursos per al cinema, l'animació, les activitats que es fan a tots els àmbits, el que es dedica a l'educació en la cultura, els pressuposts de tot plegat... Fer un recompte, un inventari, costa molt pocs doblers, sobretot si s'aprofiten els tècnics i professionals de cada àrea. És cert que costa temps i gairebé no deixa lloc per al lluïment a la foto. Però el govern que aprofitàs aquesta oportunitat, molt adient en temps de carestia, deixaria un gran llegat per al futur. Perquè no es tracta només de fer un inventari ben fet, sinó de deixar assentades unes bases sòlides per poder conèixer, per exemple, quins artistes estan ben representats a les col·leccions públiques i de quins se n'hauria d'adquirir obra, si sobren (a cada illa) escenaris per a la música quan hi ha molt pocs espais per assajar, quins criteris d'especialització ha d'aplicar cada teatre per aconseguir tenir coberta una oferta coherent i d'interès, com està el sector del còmic i quines oportunitats se li haurien d'oferir perquè el seu potencial creixi més o, per citar-ne un altre, com s'ha de fer la promoció exterior de la cultura perquè funcioni. Aquesta tasca, feta sense un sentit de pertinença mal entès, és indispensable i urgent. Almanco per no continuar fent política cultural a cegues, que aquesta sí que és caríssima, inútil o, gairebé sempre, contraproduent.

stats