Publicitat
Publicitat

BOTAFOC

Sonata trista

De tant en tant convé mirar cap a Espanya per comprovar que les coses continuen igual. Els 'inputs' més noticiables dels darrers dies agafen forma de sonata trista i òpera bufa.

Una dona obligada a amagar-se amb la seva filla, fugint de la justícia i d’un maltractador, i alguns mitjans de comunicació ‘investigant’ la vida passada d’ella, en un intent tan indissimulat com fastigós per justificar la seva desgràcia.

D’altra banda, un president del Govern mediocre, molt afectat per les reaccions que provoca el turisme incontrolat i situant a la diana la CUP, l’únic partit decent, i conseqüent.

Arran i Endavant actuen per segona vegada –no serà la darrera aquest estiu– i ho fan enganxant adhesius en els cotxes de lloguer.

Em crida l’atenció que la reacció del president dels empresaris de 'rent a car', Ramon Reus, sigui menys estrident que la que ha tingut Pilar Carbonell. La directora general de Turisme deu pensar que, davant l’absència d’ Inma de Benito per vacances, qui millor que ella per fer de portaveu de la dreta empresarial.

L’actuació més productiva de Carbonell als darrers mesos ha estat asseure a una taula un sac d’administracions i decidir que després de dècades de turisme de gatera el millor que es pot fer és imprimir uns cartells amb uns quants lemes. Pura estratègia.

Coincidint amb l’acció, Reus advertí que també han aparegut vehicles amb les rodes foradades, però desvincula aquest fet dels joves independentistes: “Sospitam que han estat veïns de les zones on es trobaven aquests cotxes, a qui molesta que aparquin segons on”. Preocupació, però poc alarmisme.

La directora de les notables 'Italiano para principiantes' i 'Wilbur se quiere suicidar' i de la gran 'An Education' ens du una pel·lícula estimulant, estranya a la seva manera. 'Su mejor historia', en versió original a CineCiutat, és 'Dunkerque' vist des de la barrera, des del punt de vista de la societat civil que patia la guerra sense fer-la. Però també és cinema dins el cinema. Els protagonistes guionitzen la propaganda de Churchill, roden el drama de l’evacuació, amb tota la distància emocional de què són capaços, fins que la guerra entra de ple també als platós. Commou, defuig el sentimentalisme i traspua un to reivindicativament feminista. A més, té Gemma Arterton i Bill Nighy, dos intèrprets extraordinaris.

Recuperau a Filmin 'Wasp', una pel·lícula que no es va arribar a estrenar a les Illes i que reuneix alguns dels mèrits de 'La piscina', aquella meravella de Jacques Deray, amb Alain Delon, Romy Schneider, Maurice Ronet i Jane Birkin –l’any passat es va estrenar un 'remake' de Luca Guadagnino amb Tilda Swinton de protagonista–. En aquesta ocasió el triangle, desigual, resulta tan inestable com atractiu. Una parella, ells, gestionant la presència del tercer element, pertorbador, ella. Elly Condron hi està (és) simplement perfecta.

El PP farà oposició 'ma non troppo' a la demolició de la pedra de la Feixina. La direcció autonòmica com a tal no presentarà recurs, però els representants de cada institució tindran marge per actuar. El grup municipal a l’Ajuntament de Palma, per exemple, es reserva actuar contra el pla d’esbucament del monument i adequació de l’espai, projecte en el qual hi ha quatre empreses interessades. Al Consell, Mauricio Rovira i els seus no han presentat un recurs de reposició contra la decisió de l’equip de govern insular de protegir el tribut franquista. Ara per ara confien en el contenciós que ha interposat la plataforma Salvem la Feixina. Sigui com sigui, #SaFeixinaSíQueTomba

Etiquetes

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 20/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT