Sobirania i 26-J
S’acosten les eleccions i, amb elles, les decisions i les reaccions, no sempre acompanyades de la deguda reflexió
CAP AL 26JS’acosten les eleccions i, amb elles, les decisions i les reaccions, no sempre acompanyades de la deguda reflexió. Pel que fa a MÉS per Mallorca, vam fer efectiu allò que Gramsci defineix com a 'sentit pràctic': si em bat el cap contra una paret, allò que es trencarà és el meu cap, i no la paret. Ja hem comprovat i provat amb totes les fórmules possibles –el 20-D com a MÉS, i abans el PSM–, que ara per ara, a unes eleccions estatals a les Illes Balears la gent vota en clau estatal. Però sobretot, vam fer efectiu allò que varen decidir tres assemblees massives celebrades en menys d’una setmana, cosa que donà a la resta de partits tota una lliçó de democràcia i participació que reforcen MÉS i reforcen la decisió presa, que tot i així no ha estat exempta de crítiques.
Un dels principals arguments contraris a l’aliança sobirana i democràticament decidida per les assemblees de MÉS, UnitsPodemMÉS, ha estat que el projecte sobiranista 'es dilueix' en una coalició amb partits 'espanyols'. Només es diluirà qui no tingui clar qui és i cap a on va, que diria d’Efak: a MÉS som qui som, i tenim molt clar que l’aliança amb Podem i EU per al 26-J és un acord tàctic, per donar la màxima incidència a les nostres idees, a la defensa de la terra.
No puc compartir en absolut els arguments etnicistes de l’estil dels 'partits d’aquí', com si això fos garantia de res... De partits d’aquí n’hi ha com UM que tenen gairebé la mateixa gent a presó que el PP, i que han demostrat que la seva vocació de servir a la cosa pública era un engany absolut: l’única pàtria bona era la seva butxaca. N’hi ha d’altres que ara donen lliçons de sobiranisme assembleari de 'copy-paste', però dejecten la decisió assembleària de MÉS i alimenten un sobiranisme cada vegada més petit, que encara fa més petit el nostre petit país. Posats en això, què és millor, un partit estatal que defensi el dret a decidir, o un partit 'd’aquí' ancorat no ja en el federalisme, sinó en l’autonomisme?
La sobirania és una condició que es guanya, com la llibertat: ningú no te la regala, no és cap concessió d’altri. A MÉS som sobirans, i volem la sobirania plena del nostre poble. Perquè sense sobirania, seguirem essent ciutadans de quarta categoria de l’estat espanyol, i ens hem cansat de ser-ho. Per això no estam disposats a renunciar a intervenir a un nivell de l’acció política on en els propers anys s’hi prendran decisions importants pel que fa al nostre finançament, a l’estructura de l’Estat,... a tantes coses que afecten la nostra sobirania: hi volem ser, i punt... Volem deixar de ser espectadors. És tan mal d’entendre?
Qui per això vulgui acusar-nos de vendre la nostra ànima, o els nostres principis, és que no ens coneix, i no coneix la gent de MÉS ni la gent dels partits que la integren, sense els quals no s’entendrien tants d’anys de lluita i de resistència en defensa de l’ànima del nostre país, de la seva llengua i de la seva cultura.
Des del moment del nostre naixement, a MÉS hem fet una aposta clara per un sobiranisme de base ampla, capaç de construir una majoria social que vulgui un canvi i que trobi en el dret a decidir i en la lluita per l’autogovern un avantatge i no un inconvenient. Que ajudi a fer país de veres, i no a instal·lar-nos en un victimisme postcolonial que té un cert punt de comoditat. Altres han decidit fer un altre camí, i ho respectam. Sort i ventura!
Coportaveu de MÉS per Mallorca
