L’illa més bella de la literatura universal es troba en algun punt entre Tunis, Nàpols i la imaginació portentosa de William Shakespeare. És l’illa on Pròspero fa i desfà, mag i senyor absolut de les forces de la naturalesa. L’ajuda el fidelíssim Ariel, esperit de l’aire. Miranda, filla de Pròspero, viu a l’illa des dels tres anys, i amb prou feines té records boirosos de criatures humanes que no siguin el seu pare i el deforme Caliban, fill de la bruixa Sícorax. Per a Pròspero i Ariel, el pas del vaixell del rei de Nàpols és l’ocasió perfecta per muntar la tramoia d’una tempesta que arrossegarà a l’illa un reguitzell de reis, ducs, conspiradors, soldats, mariners i bufons. Quan Miranda, després de peripècies diverses, veu tot aquell tragí de gent, reacciona igual que reaccionaríem nosaltres davant una aparició sobrenatural. “Meravella de les meravelles”, exclama, “un bell nou món”. 'A brave new world'. És un instant de literatura suprema. Una trama que transcorre amb aires d’embruix porta a aquesta afirmació de la humanitat de carn i ossos com el més fascinant dels espectacles. Pròspero i Shakespeare, dos genis.
'La tempesta' és una de les cinc peces de Shakespeare que formen el volum 'Tria d’obres', amb traduccions de Miquel Desclot i publicat per Proa. Les altres són 'Romeu i Julieta', 'Com us plagui', 'Otel·lo' i 'Macbeth'. Ni una sola coincidència amb el volum 'Versions a peu d’obra', de traduccions de Joan Sellent, que us comentava fa uns mesos. Hi ha més d’una semblança entre els dos llibres: traduccions fetes per a l’escena, traduccions en vers, traduccions esplèndides. El conjunt de totes dues constitueix una perfecta antologia shakesperiana. L’editorial Adesiara, a més, ja ens porta la reedició de les versions de Gerard Vergés dels sonets. Tot plegat, un regal insuperable, una lliçó d’optimisme per als que no creuen en les capacitats del país d’oferir productes d’altíssima cultura i d’interès per a centenars o milers de lectors.
