Publicitat
Publicitat

S'ha acabat l'escola, què fem amb els infants?


Aquest matí milers d'infants i joves de Catalunya començaran les seves activitats d'estiu, com ara colònies, casals o campaments. Alguns dels recursos que avui dia es defineixen com a espais de lleure, el que fan en realitat és omplir amb activitats el temps d'oci infantil, que, paradoxalment, en aquell moment deixa de ser-ho per convertir-se en una ocupació més (l'equivalent al seu temps de treball). De fet, la falta de polítiques clares de conciliació família-treball fa que en èpoques de l'any com ara, que s'ha acabat l'escola, les famílies (especialment en entorns urbans) puguin viure aquest temps no escolar com un problema que cal solucionar, i no com un temps valuós per créixer gaudint. D'aquesta manera, la preocupació principal és la manera d'ocupar el temps i no la qualitat de com s'ocupa. Afortunadament, tot i haver-hi serveis d'entreteniment que s'allunyen de les motivacions del lleure educatiu i que s'adrecen més a les famílies que no als infants, que són els autèntics protagonistes, les entitats de lleure amb experiència i tradició del nostre país són prou autoexigents per assegurar que el sentit de la seva activitat no perd de vista els eixos fonamentals per al desenvolupament integral dels infants.

Les entitats organitzades de lleure per a la infància van néixer a principis del segle XX amb diversos propòsits. D'una banda, tenien una dimensió cultural i política que volia desenvolupar valors de caràcter prosocial, com la generositat, l'empatia, la solidaritat i la cooperació, així com el sentiment de pertinença a la comunitat, a través del coneixement de la cultura i del territori. D'altra banda, també complien una dimensió sanitària i pediàtrica, perquè asseguraven una estada saludable als infants que vivien situacions que avui dia anomenem de pobresa o de vulnerabilitat. A més, incorporaven una perspectiva d'entreteniment i esbarjo mitjançant metodologies de caràcter experimentador i lúdic pròpies de les pedagogies actives (alternatives a l'educació tradicional). El resultat d'aquesta combinació és que la cultura, la formació, la salut i l'oci es van integrar de manera harmònica per esdevenir un nou agent educatiu estructurat, fonamental per al desenvolupament integral de l'infant i que complementava, i en alguns moments substituïa, les funcions i les responsabilitats de la família o de l'escola. En paral·lel, les diferents declaracions de drets de la infància van impulsar la reflexió sobre com crear les condicions per exercir-los en els espais quotidians de la vida infantil, com el lleure.

És destacable que l'article 31 de la Convenció dels Drets de l'Infant inclou en un únic redactat els anteriors elements. Ens diu que l'infant té dret al descans, al lleure, al joc, a les activitats d'esbarjo pròpies de l'edat i a participar lliurement en la vida cultural i en les arts. El lleure és un temps de no treball, d'esbarjo, de descoberta, d'invenció, i ho serà en la mesura que l'infant el percebi d'aquesta manera. Serà un bon recurs aquell que realment integri tots aquests elements en la seva activitat: que organitzi però que deixi espai per decidir què es pot fer i com; que aporti experiències positives i estimulants en un contínuum reflexió-entreteniment però que connectin amb l'infant que les ha de viure. La tria del lleure és una bona ocasió per tenir en compte les motivacions infantils, respectar el seu dret a opinar i deixar viure amb plenitud el seu moment vital.

Cal reconèixer una vegada més la tasca generosa i imprescindible que fan aquestes entitats i les persones que s'hi dediquen, conscients de la responsabilitat que han adquirit amb la infància, les seves famílies i la societat en general pel benestar infantil, especialment en temps de dificultat com els actuals. Si en les èpoques de bonança el lleure s'havia pogut convertir en un espai únicament d'entreteniment consumista d'activitats, la complexitat d'avui dia el fa tornar a ser agent d'acció integral, i això fa que estigui immers en un procés de reflexió interna per redefinir el seu paper en el segle XXI. Alguns reptes són: com explicar bé el sentit integral del lleure educatiu; com treballar la cohesió social i la perspectiva cultural en una societat amb gran heterogeneïtat de models ideològics i culturals de referència; com participar en l'educació integral de l'infant en un món amb infinitat d'agents educatius i fonts d'informació de presència constant que sovint interfereixen entre elles. I, finalment, com contextualitzar l'exercici dels drets de la infància (l'opinió, la participació) i minimitzar els efectes de la pobresa infantil, cada vegada més present en les nostres ciutats.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF