Publicitat
Publicitat

Sex and drugs and rock and roll

Quan Ian Dury va llançar 'Sex and drugs and rock and roll', el 1977, un poc empegueït pels llocs comuns i la simplicitat de la cançó, el món la va agafar com un clam a la millor de les vides: llibertat, diversió, desinhibició. Eren les darreres esperonades del que havia representat la dècada dels 60 i començament del 70. Ja eren els temps del punk, de la 'new wave', tot inserit en una societat, l'anglesa, que no veia futur. Així que "sex and drugs and rock and roll". Quan la BBC es va negar a difondre la cançó, perquè entenia que promovia tota mena d'excessos, el mateix Dury es va justificar. "Jo el que deia és: ‘Si les úniques coses en les quals penses són sexe, drogues i rock and roll, qualque cosa va malament".

Aquest cap de setmana hem conegut els resultats d'un estudi encarregat per IB3 (sí, aquesta també és la funció d'una radiotelevisió pública), sobre els temes dels quals parla el món en parlar de les Illes. No hi ha res que no sabéssim, les xarxes socials són massa públiques com per no saber per quin camí van, però així i tot ja ens va bé tenir-ho en dades que ens confirmin les intuïcions. Eivissa (Ibiza, per ser exactes) és la cirera de tots els pastissos, la sal de totes les salses. I ho és lligada al sexe, les drogues i el rock and roll, crec que fins i tot pel mateix ordre que establia la cançó d'Ian Dury and The Blockheads. Qualque cosa va malament?

La política de terra cremada té el diagnòstic assegurat. Ja sabem que Eivissa tindrà molt mal de fer que tot allò de meravellós que té l'illa passi per davant dels motius pels quals està en totes les boques. Però convé ser molt conscients que un model que només es basi en sexe, drogues i rock and roll crema amb una velocitat de vertigen i mata. Hi ha massa exemples, a les mateixes illes, com per oblidar-ho. Gomila, a Palma, n'és només un d'aquestes. Per això, cal molta planificació, voluntat per part de tots els sectors socials i unes polítiques de país decidides a contrarestar aquests poderosos i perillosos atractius. No és senzill, però tampoc no estic segura que s'estiguin fent les passes per aconseguir-ho.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 26/03/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT