Salveu-nos dels racistes
Dilluns a Sálvame els col·laboradors s’acarnissaven amb Tony Anikpe, aquell nigerià que va estar casat amb Raquel Mosquera. Un dels col·laboradors li va preguntar a Paz Padilla, la presentadora: “ ¿Tú qué sabes de Nigeria? ” I ella va respondre: “ Mi muchacha es de Kenia y la verdad es que la quiero mucho. Y me han sorprendido los negros. De verdad. Porque son supertrabajadores, superhonestos y, de verdad, muy cariñosos ”.
Els col·laboradors s’aguantaven el riure davant d’aquesta exhibició de condescendència que no demostrava altra cosa que la incultura i el racisme de Paz Padilla. Quan va veure la perplexitat dels seus col·legues va insistir amb la seva postura: “ ¡De verdad! ¡Porque yo nunca hasta ahora había tenido relación con negros! ¡De verdad! ” I a continuació va acabar d’empitjorar, si es podia, el seu discurs d’enorme tolerància: “ Hasta ahora no había conocido a nadie cercano, pero ahora sí: a mi negra. Y yo la quiero mucho a mi negra ”. La persona a qui ella es refereix com a “ mi negra ” és la senyora de fer feines que té a casa. “ Mi negra ” destil·la tot allò que fa fàstic de la prepotència colonitzadora. Primer el sentit de la propietat de les persones, a qui dispensen el tracte de favor d’una mena d’esclaus de confiança. També la indulgència cap a persones d’una altra raça, evidenciant que les consideren d’un estatus inferior. A sobre, aquest exhibicionisme sentimental de propagar als quatre vents que se l’estima molt no deixa de ser pornografia emocional per presumir de la seva generositat extrema: estimar-se persones que consideren que són inferiors és d’una bondat admirable segons la seva escala de valors. Encara hi havia algú que des de la taula, escoltant tants elogis a la gent de raça negra, va reivindicar els seus drets: “ ¡Oye! ¡Y los blancos también, eh!”
Una vegada més, marca Mediaset. L’aparador del Sálvame sembla ja la parada dels monstres on tots surten tunejats amb una estètica que cada vegada els distancia més de la gent normal. Però no és només la distància física, és la psicològica. La cadena els acaba atorgant una vida altiva i de milionaris que perden els referents de la quotidianitat i la convivència lògica. Han creat éssers mutants. S’omplen la boca assegurant que són gent normal explicant els seus orígens humils, per la demagògia barata de connectar amb l’audiència, però s’han convertit en espècimens esperpèntics de plató sense control dels disbarats que diuen. Paz Padilla era una auxiliar d’infermeria en un hospital de Cadis, la ciutat on va néixer. Va saltar a la fama explicant acudits en un programa de Canal Sur. I ara, presenta un dels programes de més èxit de Mediaset i parla de la seva senyora de fer feines com si fos una esclava. La prova que la tele pot canviar, i molt, la mentalitat de les persones.
