I AQUÍ
Opinió 29/04/2017

Saber-se còmplice de la immoralitat?

i
Ferran Aguiló
1 min

La informació sobre les acusacions que mantenen en presó provisional i sense fiança Cursach i la seva mà dreta ha estat generosa en el detall. Mitjans escrits, ràdio, televisió i xarxes socials s’han fet ressò de coercions a la competència amb complicitats policials i actuacions pròpies de la màfia calabresa. Declaracions d’empresaris que han patit amenaces, verbals i físiques, vídeos de pinxos barrant el pas als locals de la competència, la descripció de les actuacions de determinats elements de la Policia Local o la sospita de morts provocades han suposadament alterat la imatge d’empreses normals que podien tenir-ne els clients habituals (alguns dels altres, dels que no hi posàvem un peu ni amb recepta mèdica, feia temps que sabíem per què). Si fotos, vídeos i portades amb grans titulars no basten per alterar-la, no se m’acut quin terrabastall ha de succeir per aconseguir-ho. Perquè no vull mantenir el prejudici que la combinació de jove i discoteca és contradictòria amb la de consciència i conseqüència, crec que molts dels nostres conciutadans canviaran les seves rutes nocturnes, almenys mentre els duri la sacsejada que teòricament ha rebut tota la població assistida per una mínima moral. Sé que aquest pensament és una esperança més que la conclusió d’una anàlisi rigorosa, però seria insuportable viure en el convenciment que m’envolten immorals que assumeixen amb normalitat tot allò que un creuria escabella, almenys si s’acana per l’espai que li dedicam els mitjans. Cert que també la tenia, l’esperança, que la corrupció manifesta tindria reflex en les urnes, i ja veis qui ens governa amb el suport de set milions de respectables ciutadans.

stats