OBSERVATORI
Opinió 03/06/2017

Rendició de comptes

i
Cristina Ros
4 min
Rendició de comptes

D’aquí a uns dies, l’Ajuntament de Palma escenificarà la seva rendició anual de comptes davant la ciutadania. Serà, si no hi ha res de nou, poc abans que José Hila cedeixi la batlia a Toni Noguera, el PSIBa MÉS, intercanvi de batle i regidor d’Urbanisme. No hi ha prevists més canvis, diuen. Recordem que pocs dies després de la rendició de comptes de l’any passat anuncià la seva dimissió per a finals d’agost el regidor de Cultura, Miquel Perelló. Tampoc no està previst que el seu successor, Llorenç Carrió, faci una passa en aquest sentit, ni que el facin fer-la, encara que en pocs mesos ja havia fet bo el seu antecessor i l’antecessor de l’antecessor, per no anar més enrere.

Potser els ecosobiranistes de Palma no ho volen veure. Fins i tot hi ha qui assegura que se sent satisfet de la gestió de la cultura que han fet a Ciutat. “Per ventura no en les arts plàstiques, no per a una certa elit, però sí en la cultura al carrer”, així m’ho digueren. Si és així que ho pensen, sap molt greu que oblidin que al carrer hi som totes i tots i, l’estímul cultural que té per obligació tot govern d’una ciutat, no el trobam enlloc. Per ser justa, hauria de dir que l’únic estímul és en aquelles iniciatives individuals o col·lectives que han nascut sobretot per contrarestar, no ja la inacció, sinó la regressió. De brandir les banderes de la participació han passat a destrossar qualsevol possibilitat de fer-la efectiva, això després de transitar pels camins de no entendre què significa, quina dimensió ha de tenir i fins a quin punt convé que comprometi, com deia la gestora cultural Berta Sureda a una entrevista que li vaig fer, totes les parts.

L’ambient cultural de Ciutat, ara mateix, es pot tallar amb un ganivet i, en molts de sentits, la mateixa Regidoria de Cultura s’ha encarregat de tensar-lo fins a fer-lo insuportable. La cosa va a més cada dia. Segurament no ha estat l’únic agent, però sí el que en té la màxima responsabilitat. El ‘divideix i guanyaràs’ és la solució de qui no en té una altra. Millor dit, mai no és solució.

Així les coses, per capgirar aquesta situació, no haver de posar-li ‘mort’ a aquest mandat cultural a Palma, i també per desactivar una tensió de la qual ja hem vist alguns partits disposats a treure un profitós rèdit, una no veu altra solució que canviar la cúpula de la regidoria. Potser, en aquests moments de traspàs de responsabilitats, batlia i urbanisme no haurien de ser les úniques carteres a canviar de mans.

Impressionant i inoblidable

Menorquins, no sé com serà el concert de Sílvia Pérez Cruz aquesta nit de dissabte al magnífic escenari de Líthica, la pedrera més gran de Menorca, sens dubte la més bella de les Illes. No sé com serà perquè no tenc cap bolla per predir el futur, però, si jo pogués ser a Menorca, per res del món em perdria aquest concert. Ho dic quan encara ressona en mi l’espectacle (amb el millor sentit del terme) d’aquesta dona empordanesa que té el do de fer el que vol amb la seva veu, i de fer-ho bé, esplèndidament bé. Ho dic quan encara tenc molt fresca la imatge, aquest dijous, de tot l’Auditòrium de Palma aixecat a mig concert per aplaudir per una llarga estona un No hay tanto pan que et du de la comprensió per la desnonada a la indignació pels abusos de poder, una cançó protesta tan dolça com eficaç. “Es indecente, es indecente, gente sin casa, casas sin gente”.

Ho dic recordant la qualitat excelsa d’un quintet de corda que estableix amb Sílvia Pérez Cruz un diàleg d’una complicitat vertaderament extraordinària. Ho dic en veure encara com la cantant, amb els compassos de la mà, dels braços o del maluc, es converteix en la directora d’orquestra hàbil i seductora, com si en aquell moment no estigués ocupada a cantar, a moure’s i a seduir l’audiència. I ho dic mentre encara puc escoltar-la canviant de registres cada dos per tres, enllaçant un fado, una havanera, una cançó de foravila... I anar de Brasil a Catalunya, d’Andalusia a Portugal, de Cuba als Estats Units. I ho dic, i la recoman, per tots els colors, per tots els matisos que sap dibuixar aquesta veu prodigiosa que, jo que he estat afortunada de poder-la escoltar cada vegada que ha vengut a Palma en els darrers cinc o sis anys, ara està en un moment esplendorós. I el Vestida de nit, aquest concert (i disc) amb el quintet de corda, és un treball que tots sis, Sílvia Pérez Cruz i els cinc músics, demostren saber molt bé com brodar amb or.

Insistesc, si sou a Menorca aquest dissabte, teniu amb el concert inaugural del Pedra Viva, el festival d’estiu a Líthica, l’oportunitat de viure una experiència única, impressionant i inoblidable com la que acabam de viure a Palma. No us la perdeu, que, si esperau que us ho contin, us pot saber molt de greu.

stats