CORRENTIA
Opinió 25/03/2017

Radicals i flexibles

Guillem Frontera
2 min

Ho podem dir de moltes maneres, podem dir-ho de forma que sembli fins i tot positiu per al país i per a la llengua, però les excepcions que el decret aprovat pel govern regional –sectors docent i sanitari–, que eximeix del coneixement del català els treballadors d’aquests àmbits, és una decisió discriminatòria per a una de les llengües oficials d’aquest país, la que l’Estatut defineix com a “pròpia”. He recordat un metge, psiquiatre i polític excepcional, gran intèrpret i activista dels moviments de descolonització dels decennis dels 50 i 60 del segle passat, Frantz Fanon, que explicava fins a quin punt és necessari el coneixement de la llengua del pacient per poder-se fer càrrec dels seus mals i organitzar-ne el diagnòstic. (Però no ens facem il·lusions: qui sap avui dia qui foren, per exemple, Frantz Fanon o Albert Memmi, autors de llibres fonamentals per entendre el món d’avui i que difícilment trobareu a una llibreria real...?)

I, realment, no és imprescindible el coneixement del català a l’àmbit docent? El contrasentit és tan raspós que fa vessa gastar saliva per comentar-lo. El govern regional ha establert dos camps de maniobres precisament on l’equilibri ecològic està més en perill.

Si del que es tracta és d’incorporar al servei públic, en aquests dos àmbits, persones de vàlua extraordinària, és ben natural que els facilitem la tasca, tant si la seva llengua és el català com l’espanyol o l’anglès, el francès o l’italià. Les lleis han de ser radicals i s’han aplicar amb seny i flexibilitat. Si algú pot aportar coneixements valuosos per a la sanitat o la docència del país –o per a l’agricultura–, benvingut sigui sempre i en condicions raonables. Però el metge d’urgències d’un hospital comarcal ha de poder entendre i fer-se entendre en la llengua del pacient, igual que els infermers i les infermeres o el personal hospitalari en general.

La llengua és una qüestió que no sempre els governs d’esquerra s’han pres amb la serietat que requereix la nostra situació. Els governs d’esquerra han de corregir les tendències activades per les grans onades que amenacen amb la devastació de les llengües minoritzades. Els governs de dreta, simplement, s’han proposat salvar l’article salat com a tret distintiu d’una llengua que volen morta.

stats