Cristina Ros
18/06/2013

Quines Illes volem vendre?

3 min

LA MILLOR IMATGE. A qualsevol que li demanin quina imatge voldria que es donés del seu país a la gent que arriba a visitar-lo, diria que la que millor el reflecteixi. Ben pensat, no ho hauria de dir així, perquè sovint passa que la imatge més aproximada del país no és la millor. Per això, seria més adient dir que hauríem d'anar transformant el país a força d'aprendre a "vendre" (aquí vol dir mostrar i també fomentar) allò que n'és més interessant. Deixarem de banda Menorca, que ha sabut promoure i a la vegada conservar els jaciments arqueològics, a més de les festes de Sant Joan de Ciutadella, que són aquesta mateixa setmana i mouen una gernació, però també les d'Alaior o fins i tot les de Gràcia de Maó, de cada vegada amb més addictes. D'Eivissa es difon sobretot allò que és més negoci, nit i platja, i segons com es miri no s'ho fan malament, si és això el que es pretén. A Formentera, és clar: aigua inigualable i la possibilitat de conviure amb un paisatge i una gent singular són el que hi ha i no li cal massa més promoció. Entre les altres illes, on o com se situa Mallorca? Quina Mallorca es ven?

A COMISSIÓ. Quan vegeu atracar a Palma un d'aquests hotels flotants descomunals, hem de saber -ho saben els que han fet un creuer, que no és el meu cas- que just abans d'arribar a port, un speaker haurà fet entrar al cap dels viatgers el nom dels llocs més interessants a visitar. Però també hem de ser conscients que, al marge de la Seu, que els qui duen els creuers saben que és intocable i insubstituïble, el llistat no respondrà al desig de donar a conèixer el millor de l'illa, ni a l'interès dels diferents llocs que es promouen, sinó de vendre aquells indrets i negocis que hagin pagat comissió a l'empresa, com més millor. De manera semblant, molts dels recepcionistes d'hotel (és clar que hi ha excepcions nombroses i honroses) promouen entre els clients aquells llocs que els donaran un parell d'euros per cada persona o grup que els hi enviïn. Una vegada, en protesta per això, vaig comentar a un hoteler el que feien els recepcionistes. Em suplicà comprensió perquè, em digué, tothom té dret a treure's uns doblers extra. Així supòs que no li calia, a l'hoteler, pagar al recepcionista més que un sou mínim. La resta ho afegirà el foment de l'illa, l'illa més comissionista, vull dir. La cosa no queda en els creuers ni en els hotels. Hi podríem afegir els qui guien els turistes d'un lloc a l'altre, els taxistes i, entre molts d'altres, no se'n deslliuren d'aquesta pràctica ni els qui organitzen viatges per a la gent gran.

ÉS POLÍTICA. Què passa doncs amb els edificis que són patrimoni públic? Què passa amb els museus que tots finançam? Què hi ha dels nostres teatres públics o fins i tot de les barriades o els racons amb encant? Passa que no poden donar comissions, perquè aquests doblers extra que deia l'hoteler no es declaren. I amb aquest sant l'enterram. Així, mentre tota la ciutadania es gasta una pasta en el manteniment de les infraestructures culturals públiques, aquestes no es promouen perquè ningú no pot oferir una comissió, negra, negríssima, per donar-les a conèixer. A mi que no em vénguin perquè tendran difícil convèncer-me del contrari: correspon als polítics tractar d'endreçar aquesta situació que sovint deixa en tan mal lloc el nostre país. És només a través de polítiques decidides, d'accions ben dissenyades i mantingudes al llarg del temps, que acabaria per vendre's als turistes allò que ofereix la nostra millor imatge, tot allò del que s'endurien el record més preuat. Ja ho sé, segurament això és somniar truites. I a la truita, per seguir amb el símil, no existeix cap voluntat de donar-li la volta.

stats