OPINIÓ
Opinió 17/06/2017

Què hi ha a l’esquerra del país de Guillem Balboa?

i
Antoni Trobat
3 min
Què hi ha a l’esquerra del país de Guillem Balboa?

Hi ha els que, potser sense saber-ho, no volen avançar. Els que varen néixer retuts. O passadors de pena patològics. Els que han comprat sempre la narració, fins i tot de si mateixos, elaborada per l’adversari que et vol mal. Hi ha els mallorquins 'collós'. Els que són molt poqueta cosa. Hi ha els que viuen atrapats dins les institucions com si fossin dins el laberint del Minotaure. Hi ha aquells que no fan. Hi ha aquells que sempre pensen que no poden fer. Que les coses són com són i que la comissió de nosequè ja decidirà. Els que amb arguments insultants no volen fer esclatar el maleït monòlit feixista. Els que no veuen que el model turístic actual esquinçarà l’ànima mestissa i preciosa d’aquest poble. Hi ha els que quan impulsen polítiques socials pioneres no saben explicar-ho a la seva ciutadania. Hi ha alguns buròcrates. Odio els buròcrates. Hi ha alguns vells 'babyboomers' cofois. Hi ha la Generació X copant absolutament tots els llocs de responsabilitat real d’un Govern obsedit a governar com si fóssim al món del 1999 o del 2007. Hi ha els que no han entès res. Hi ha algun 'millennial' o 'quasi-millennial' de comportament discret. Hi ha 'millennials' meravellosos. Hi ha 'babyboomers' i membres de la Generació X meravellosos, també. Hi ha la gent que estim. Hi ha tones de respecte i fraternitat i suport per qui cerca unes Illes millors des de dins d’ allò que els primers diputats cupaires catalans varen comparar, sense errar-se, amb Màtrix. Hi ha ràbia per qui només hi és de passada, com qui no li hi va el futur, com qui fa córrer l’estona, com qui no sap que ens hi jugam la vida. Hi ha tones de respecte i fraternitat i suport per qui treballa per fiscalitzar, des dels moviments socials, l’acció dels que són al Consolat de Mar i al carrer de Palau Reial.

Hi ha els que sempre jutgen. Els que sempre ho farien millor. N’hi ha de grans i de joves, d’aquests. Hi ha els que desconeixen l’empatia. Hi ha els privilegiats. Hi ha els que han militat massa. Hi ha els que han militat massa poc. Hi ha l’estultícia. Hi ha la supèrbia. Hi ha els que no han evolucionat una merda. Hi ha qui veu traïdors arreu. “Què volen, inútils, que m’hi posi jo per demostrar-los com es fa?”. Hi ha els cinquantins que després de fer la gara-gara al PSIB 'in eternum' ara van d’anticapitalistes. Hi ha els que deien que eren esquerra transformadora i no transformen gran cosa. Hi ha els que esperaven més; els que esperàvem més. Hi ha els que no volem esperar. Hi ha les contradiccions. Hi ha els especuladors que s’han fet d’or amb ca la padrina o amb ca les padrines dels altres. Hi ha aquella cosa miserable, patètica, de la puta classe mitjana que, al final, és on ens pensàvem que érem tots plegats. Hi ha un ecologisme combatiu que, si no existís, hauríem d’inventar, i que a vegades es diu Terra Ferida, a vegades GOB o a vegades ‘Tot inclòs’. Hi ha alguns ecologistes –només alguns– amb llaüts i propietats i bons sous funcionarials. Hi ha gent amb molta pasta donant lliçons sense engruna de vergonya. Hi ha sectaris. Hi ha imbècils. Hi ha el dolor infinit d’haver vist sagnar la teva generació des del 2008. Ells, uns i altres, no hi eren quan na J., màsters a sobre, la nit que va complir els 30 va haver de demanar doblers a casa per sortir a sopar. No hi eren quan en P. va plorar el dia que passà els 850 euros nets. Quan na M. ens escrivia 'mails' des d’Hamburg explicant que compartia pis amb dues malaguenyes de vint-i pocs que, si no trobaven res, posarien un anunci a un web que només miraven homes.

Hi ha tot això. Un renouer. Tensió. Desconcert. Un país que, mig des de fora, veig fràgil, massa fràgil. Que em fa passar pena, espero que no patològica, quan el comparo amb el meu País Valencià. Hi ha, a la fi, tendresa i amor per a molta gent. La que sap que passaran els anys i les lluites, dins de Màtrix i fora de Màtrix, des dels mil fronts dels carrers dels nostres pobles i de la nostra Palma, hauran valgut la pena. Hi són elles. Hi són ells. Hi ha el país que representa Guillem Balboa, afromallorquí conscient, primer batlle negre a les Balears i als Països Catalans que avui –per ahir– prendrà possessió a Alaró. Els Guillems que conec, valents i clars, són la meva Mallorca. Són el meu far, us ho asseguro, quan em neg a combregar, quan intent pensar per mi mateix.

stats