Puigdemont ha abandonat el grup

Inés Arrimadas, de Ciutadans, ha presentat una resolució imprescindible al Parlament sobre l’ús del WhatsApp. Diu que presenta “alguns problemes” quan es fa servir per a la “comunicació professional” i dubta de “l’efectivitat del xifrat”. Per tant, li demana al president que no el faci servir “quan es tracti de dades sensibles o confidencials”. Ella i el seu grup troben que els organismes públics que depenen de la Generalitat, com la policia o els jutges, haurien d’emprar “serveis de missatgeria exprés amb unes mínimes garanties de seguretat i privacitat”. En fi, l’Arrimadas domina aquest món. No sé si recordareu que en García Albiol va filtrar que tenia un grup de WhatsApp amb ella i l’Iceta que es deia “Seny”. Donaria la vida (de vostès) per saber quina era la foto del perfil.

Sort en té, en Puigdemont, de Ciutadans. Segur que no hi havia pensat. I això que són molts els polítics catalans que quan truquen a sa mare abans saluden “els que ens estan escoltant”. Ara en Puigdemont ja sap que si ha de dirigir una operació antiterrorista no ho pot fer donant les ordres per WhatsApp. Ara bé. Un servei de missatgeria exprés com el que ella proposa no em sembla el mètode alternatiu més pràctic. Si necessites respostes immediates, tal com està el trànsit, ho veig lent. I perillós; qualsevol infiltrat podria segrestar el missatger i robar-li el paquet. És per això que jo aconsellaria -en cas que ens passéssim a aquest mètode- que els missatges sempre estiguin escrits en català, amb l’encapçalament “Cafè amb llet”.

Sens dubte, quan has de fer una reunió molt secreta el millor és no trucar-se. És millor veure’s en persona. Però a Catalunya, mentre Jorge Fernández Díaz continuï sent ministre de l’Interior, és molt més segur el WhatsApp.