En només una setmana poden canviar moltes coses. Per exemple, fa set dies jo vos escrivia des de Palma de Mallorca i avui, sense moure’m del bar de devora ca nostra des del qual sovint conjur les musses com si fos una versió a la mallorquina de Carrie Bradshaw, us escric des de Palma. Un tema capital, mai més ben dit, que ja ens han anunciat que potser farà anques enrere si el govern balear canvia de color la propera legislatura. Com si el nom de la meva ciutat fos una reforma educativa més, sembla que, des que algú va encetar aquest meló, els llonguets no mereixem descans i hem de viure abocats a reimprimir les nostres targetes de visita cada vegada que passam per les urnes.
Avui m’he despertat una mica clàssic i m’he fet una pregunta: Usque tandem? Que jo recordi, el topònim sempre havia estat Palma –sense més afegitons– fins que algú va decidir canviar-lo perquè s’assemblava massa a La Palma i els pobres treballadors de Correus es confonien a l’hora d’enviar-nos cartes –ara entenc perquè mai vaig rebre contesta d’aquell amor adolescent– i els turistes, gent despistada per definició i amb un gust exagerat per les xinel·les amb calcetins, no sabrien trobar-nos i acabarien a La Palma del Condado, en lloc de fer-ho en un hotel a la Platja de Palma. Oi que us ha semblat un doi d’explicació? Idò, aimats lectors, aquest és el nivell.
Però no siguem meliquistes ni llombrigolistes –avui estic creatiu– i mirem una mica enfora, i així els nostres drames ens semblaran #PatatóVell comparat amb altri. Per exemple, fixem-nos en el problema que ha d’afrontar la pobra Melània Trump, la dona de Donald –el president dels Estats Units, no l’ànec de Disney. Com si no fos prou estressant haver de ser primera dama, ara resulta que els cappares de la moda nord-americana, que varen posicionar-se amb folla devoció al costat de Hillary Clinton, han dit que no la volen vestir perquè el seu home no els representa i passen 100.000 d’inspirar-se en la seva bellesa eslovena a l’hora de fer les noves creacions que tots maldarem per comprar d’aquí a dos anys.
Quan he llegit la notícia, deixant de banda la solidaritat d’un home amb sobrepès mixt que tampoc no pot vestir-se amb roba de Marc Jacobs per una qüestió evident de talla, he trobat instantàniament un paral·lelisme balear: Alberto Jarabo és la nostra Melània Trump. Seijas & Huertas, les Cagney & Lacey de Podem, tampoc no el volen i han demanat el cap del líder illenc adduint que ja no representa els ideals morats perquè s’ha venut a l’enemic –on diu enemic heu de llegir PSOE i MÉS. Melània i Jarabo, dues vides en suspens. Oi que us ha semblat un doi d’explicació? Idò, aimats lectors, aquest és el nivell.
He de reconèixer que aquest serial ha tingut capítols gloriosos. Els missatges de Telegram desvetllats, els terminis de defensa que han canviat de dia, les denúncies al jutjat per vot digital usurpat... La veritat és que ens han tengut entretinguts. Però, tot i que m’encanten les telenovel·les des què vaig enganxar-me a #Cristal fa la tira d’anys, aquest sainet no el trob tan divertit perquè hi va la nostra estabilitat. Som l’únic Parlament del món que té una presidenta suspesa cautelarment de militància del partit que va oferir-li el càrrec i és la primera vegada a la història de la política balear que un grup de xat acaba als jutjats. I per si algú trobava que no hi havia prou trames secundàries, ara volen deixar el rei en Jaume fora flors. Quines ganes que arribi Nadal. I perdonau que avui m’hagi repetit tant però, malauradament, ‘aquest és el nivell’.
