SI AIXÒ ÉS GUERRA
Opinió 16/06/2017

Pregàries ateses (2)

i
Xisco Nadal
3 min
Pregàries ateses (2)

Així com a la bella Ingrid Bergman sempre li quedarà París a l’hora de recordar Humphrey Bogart, a mi sempre em quedaran els premis de l’ARA Balears per recordar aquell cronista social que un dia vaig ser i que vaig abandonar per fer-me allò que en diuen articulista en aquestes contres. Dimecres Es Baluard va ser la seu dels premis que aquest diari atorga des de fa tres anys i era tan bona la llista de les absències com de les compareixences. Mirau les fotos de la vetllada i, com diu Ana Pastor, #SuyasSonLasConclusiones.

Per segon any, vaig poder tenir una vista privilegiada des de l’escenari i crec que ja puc dir que he complert el meu somni de ser la Concha Velasco de les Illes en haver trobat una vocació, la de mestre de cerimònies, que esper que tengui continuïtat. Però, d’entrada, i per no crear falses expectatives, hem de recordar que Balears no és l’estora vermella de Canes i l’illenc tipus és molt de passar desapercebut, no fos cosa algú criticàs que va massa arreglat. No obstant això, a la festa de l’ARA hi va haver honroses excepcions. El primer punt de color, o més ben dit, el primer quadre pujat de to, el va posar Ferran Aguiló, director d’aquest diari, amb el seu clàssic despentinat arreglat i una americana quadriculada que va fer que ningú hagués de cercar-lo en tota la vetllada perquè se’l veia venir d’enfora. Talment Tònia Darder, companya de premsa del CaixaBank i la reina acolorida d’aquesta festa amb un 'blazer' verd subratllador que va fer que tothom volgués saber qui era aquella dona que havia arribat per il·luminar-nos amb la seva presència. Un altre home que s’animà amb tonalitats diferents va ser Jaume Munar, poeta i rei dels patés, que va optar per uns calçons verd fulla de menta que demostraren que pots ser un #Dandy sense haver d’abandonar la gamma alta de la paleta cromàtica.

També hi va haver els actors de #Treufoc, la sèrie de moda, per esquitar de glamur vip una festa amb la renda per càpita de polítics més alta de les darreres setmanes. Joan Miquel Artigues ho té fàcil: quan hom neix amb la seva cara, la roba és secundària. Anava acompanyat de l’actriu Aina Jagla i de David Mataró, la nota 'décontraté' de la vetllada. El director i guionista va optar per un estil que jo he batejat com a #CasualSamurai i que tant et serveix per anar a uns premis com per a una trobada de surfers a Alcanada.

Tot i que la més elegant de la reunió va ser Fanny Tur. La nostra consellera de Cultura va demostrar que pots haver complit els 31 i lluir una minifalda com ningú altre a un radi de 20 kilòmetres. Esper que l’any que ve ens retrobem a la festa. Amb el ritme de consellers tan mòbils que tenim, el departament de documentació d’aquest diari no ha de trescar gaire per saber de quin any és cada foto. N’hi ha prou de mirar el #FrontRow, sempre mutant.

La reina de la nit sens dubte va ser la nostra presidenta. Quan Francina Armengol estrena la seva col·lecció de vestits, podem dir que ha arrencat oficialment l’estiu balear, i dimecres era aquest dia. La presidència li escau i ha agafat traça a l’hora de fer discursos. Amb un gest senzill, un cop de micro que va recordar-me la versió inquera de Chenoa, va ser capaç de fer seves totes les mirades de l’auditori amb un discurs que jo vaig intuir sincer però que, quan et venia al cap que la presidenta que et parlava de llengua, país i cohesió era la mateixa presidenta del partit que regenta la Conselleria d’Educació que ha permès que enguany per primera vegada els enunciats de les proves d’accés a la universitat fossin en castellà, l’efecte #OperaciónTriunfo, aleshores, es desinflava una mica.

Com totes les festes que vulguin merèixer aquest qualificatiu, la vetllada va acabar amb un tast de productes típics que fomenten l’intercanvi d’idees –i de telèfons. L’única nota discordant varen ser els ‘guiris’ que optaren per colar-se a la festa. I per aquí sí que no hi pas. Ens hauran apujat els preus del lloguer, ens hauran saturat les platges i provocat embossos... però la meva part proporcional d’ensaïmada llisa de Ca na Cati, no me la toca ningú.

stats