Populisme de casta i castes de populisme
L’actor gallec Luis Tosar deia fa uns dies a ‘La Vanguardia’ que “alguna cosa ha de passar, una revolució cultural i política real”... La crisi va prenent forma: una sensació generalitzada de final de cicle pot menar a invertir tots els recursos humans i econòmics al manteniment d’un sistema que ja no ofereix esperances ni és capaç de regenerar-se; o, com diu l’actor, a una revolució cultural i política real. Però, cap a una banda o cap a l’altra, alguna cosa ha de passar.
Per ara, sembla que els vents bufen amb força a favor de la primera opció: l’enduriment del sistema amb la finalitat d’enrobustir-lo. Els mitjans de comunicació de més audiència, que en general tradueixen els interessos dels grans beneficiaris del sistema, fan el possible per corrompre les consciències inoculant-hi la fal·làcia dels mals del que anomenen populisme: i per tal entenen tota una sèrie de corrents de pensament i d’acció política heterogenis, alguns dels quals nodrits des del propi sistema per demonitzar qualsevol desviament de l’ortodòxia.
Les paraules són fletxes enverinades. La retòrica del règim ha associat el nacionalisme a Espanya a la barbàrie nazi. El nacionalisme espanyolista no s’accepta com a tal i s’autodenomina patriotisme. Ara el populisme és presentat com a fruit natural –il·legítim– dels nacionalismes, de manera que, ajuntant els dos conceptes en un de sol, l’anatema cobra una agressivitat immediata. Si la demagògia és el principal component del populisme, el PSOE aiatolista de Felipe González o el PP de tota la vida són els populismes més devastadors de l’Espanya democràtica. La demagògia, les promeses fetes des de la plena consciència del seu futur incompliment, la retòrica afalagadora de les masses: el sistema va ser i és el gran expenedor d’aquest conjunt d’estratagemes.
Sí, hauria de passar alguna cosa, una revolució cultural i política real..., que revelés l’autèntica naturalesa dels populismes: el sistema en sortiria ferit mortalment, perquè, sense el populisme de casta, la casta quedaria exposada a la llum amb tota la seva misèria i tota la seva abjecció.
