A Segona Divisió, llevat de molt poques excepcions, el concepte 'futbol' queda aparcat, perquè el que importa, sigui com sigui, és el resultat. A Primera, també, però d'una altra manera. Deiem això a resultes del pseudopartit que es va disputar ahir a Son Moix. El visitant, l'Alabès, es jugava pujar a la Primera Divisió i el Mallorca no baixar a Segona B. Dit això, hauríem pogut pensar que veuríem un bon partit, perquè els dos equips tenien interessos molt importants. Pels aficionats poc instruïts, només direm que l'equip visitant no va xutar ni una sola vegada a porta. Quan deim "a porta", ens referim a rematades entre els tres pals: ni una, en va fer. Per contra, el Mallorca, encara que fos en accions a pilota aturada, hi va rematar tres vegades. Una pegà al travesser i dues varen ser rebutjades pel porter visitant. Això és el que passa en aquesta categoria. L'equip de Vitòria, que semblava que s'havia de menjar el món, deixa una pobríssima impressió, però aconseguí sumar un punt. Si finalment arriba a ascendir, haurà de canviar més de mitja plantilla. Al Mallorca ja li agradaria estar en la seva situació. Els de Vázquez varen ser millors, però s'hagueren de conformar amb un trist empat, que no els soluciona res, però els manté per ben poc fora de la zona de descens. Ara el calendari se suavitza per als mallorquinistes i és quan vertaderament han de demostrar la seva superioritat davant equips com l'Albacete, el pròxim rival, que es troba en una situació pràcticament de desnonament. El Mallorca no es pot distreure gens ni mica i no pot tornar a fer partits com el de diumenge passat a Lugo, on va perdre al darrer minut. Aquest dissabte va estar un poc millor que jornades enrere, però el que ha fet fins ara podria no bastar-li per mantenir la categoria. Els pròxims tres punts a Albacete són imprescindibles.
