Com a opinador en pràctiques, encara vaig amb la L enganxada a l’espatlla –el #MeaCulpa de la setmana passada n’és una bona mostra– i hi ha temes recurrents als quals m’he d’enfrontar per primera vegada gràcies a aquesta contraportada. Però sovint, la vida, sempre tan generosa, fa que en una mateixa columna se’t permeti avançar un parell de caselles, tot fent ofertes com als hipermercats, i escabetxar d’una tongada dos temes d’importància capital com el Halloween i el canvi d’hora.
D’entrada, jo volia tractar el drama que m’ha tret la son dos dies ençà: na Xenoa (amb x i pronunciat “Xenova” a la manera de ma mare) ha deixat de seguir David Bisbal a Instagram 96 hores després d’haver-se fet amics, i quan només falten 5 dies per al concert de retrobament. Aquell #Escondidos que va fer-nos creure que un món millor era possible trontollant, i jo sense poder-ne dir ni aquesta boca és meva perquè, per molta recança que em provoqui, l’actualitat mana.
Quan m’he posat a escriure la columna d’avui, tenia claríssim de bell antuvi que el canvi d’hora era el patató vell amb què cuinar 3.500 caràcters fats, el tema fàcil –un #Atapuerca, en diuen els professionals del guió– al qual recórrer quan la setmana ha anat magra. Però, una vegada més, aquest arxipèlag, i més concretament la seva classe política, ha obrat la màgia i una polèmica-atzucac ha tornat a ser el pa nostre de cada dia.
I dic atzucac perquè vull creure que tenim uns dirigents prou formats per saber que mudar de fus horari no depèn d’una decisió que hom prengui des del Parlament balear, sinó que, com totes les coses importants, depèn de l’Europa de Frau Merkel. Aleshores, per què tenim, en l’àmbit institucional, tanta #Figurera? És un virus que se t’encomana tot d’una que trepitges la primera moqueta oficial? Si no ho sabien, la resposta és òbvia. I si ho sabien, no hi havia temes més importants àdhuc urgents als quals dedicar el seu temps i la seva llavor? O allò que pretenien era fer-nos viure un #Feixina2 i, un cop tota la població estigués empiotxada amb el “són les nou, una hora menys a les Canàries i una més a les Balears”, arribaria un informe tècnic que digués que el fals monòlit no es toma per un defecte de forma i que l’hora no es canvia perquè no tenim competències?
Amb aquesta manera de procedir, no ens ha d’estranyar que mai arribem al #Top5 dels millors amants del planeta. Som com una comunitat de #CoitusInterruptus. Ficam la punteta, o ens la deixam ficar –aquesta contra és inclusiva i respecta tots els sexes i preferències–, però a l’hora de rematar la dolça agonia de l’horitzontalitat hem de fugir cametes ajudau-me perquè Madrid (o la Troika) no ens deixa. La culpa, òrfena secular. Jo no sé vosaltres, aimats lectors, però, com a contribuent, hom pot consentir una pujada d’impostos però per res del món una minva d’orgasmes. Que no vagi per dit.
L’altre tema 'estrella' seria l’aculturació galopant que hem experimentat per mor de l’arribada del Halloween. Un altra polèmica que des del minut zero m’ha avorrit sobiranament perquè, abans de criticar la invasió cultural, crec que hauríem d’acceptar que els rosaris de carabassat que tothom braveja d’adorar tenien la batalla perduda tot just inventar-se. En lloc de criticar l’atac forà, hauríem de procurar fer més atractiva la cultura pròpia. Que s’estila disfressar-se de morts: doncs tothom al carrer vestit del fantasma del rei en Jaume o de Peronella d’Aragó. Hi pot haver res més sexi que lligar tot parlant d’història medieval? Un consell de franc: no badoqueu. Quan us demanin si piruleta o malifeta, sempre malifeta. Per menjar dolços, ja hi sereu a temps, que d’aquí no res arriba Nadal.
